Anar a la platja als anys 40

Als anys 40 era poc habitual anar a la platja. Des de Sant Cugat es tardaven quatre hores amb carro. CEDIDA

El carro astorat, que en dèiem perquè era folrat d’estora per dins i amb bosses i al darrere tapat amb estora i tela de vela per fora. S’havia de preparar el carro el dia abans perquè marxàvem ben d’hora al matí. A darrere hi posàvem una feixina de serments lligada per fer-hi el foc del dinar. Preparàvem les cassoles amb els estris i amb tot el que necessitàvem per la festa.

Recordo que era molt petit i devia tenir uns sis anys el dia que vaig veure la platja per primera vegada. Penseu que us parlo dels anys trenta del segle XIX. No sé com s’ho feien els pares. Arreglaven el carro el dia abans i el dia següent, molt aviat i quan encara era negra nit, marxàvem cap a la platja amb l’avi, els germans, l’oncle. La platja on anàvem a petar era la de Sant Adrià de Besòs i hi arribàvem cap a mig matí.

A les platges hi anava gent autòctona, encara no hi havia turisme. Un cop deixàvem el carro a la mateixa platja, de seguida anàvem a jugar a l’aigua amb la pilota de goma que agafàvem. Els grans feien un foc amb els serments i amb uns tres peus posàvem la cassola amb els ingredients per fer l’arròs.

A l’hora de dinar, feina que tenien per fer-nos sortir de l’aigua, i mira que de gana no en faltava. Un cop dinats, començàvem a preparar el carro per a la tornada. Era lluny, ben bé quatre o cinc hores de trajecte. Els vailets agraíem molt poder-hi anar. En no tenir cap bassa o piscina, llavors no es coneixien com ara, ens refrescàvem amb galledes d’aigua que ens les tiràvem els uns als altres.

Anar a la platja als anys 40

De petit solament hi podíem anar una vegada a l’any pels inconvenients que teníem a casa perquè hi havíem d’anar amb el carro amb el qual repartíem el vi a Barcelona