Àngel o dimoni?

Ara que ja tenim permís per poder dir obertament, sense que et titllin de retrògrada i antiquada, que l'alumnat ha de tocar paper; ara que, des de dalt, se'ns ha retornat el poder d'introduir llibres sense que ens facin sentir poc innovadores; i ara que –un cop més– tornem a constatar que nois i noies assoleixen els mínims històrics quant a resultats acadèmics, ara és el moment de...? Canviar-ho tot!

De nou, mestres i professores ens arremanguem per començar o recuperar aquelles pràctiques que tan criticades havien estat al llarg d'almenys... deu anys? Quinze? Vint? Personalment, no m'explico com ha pogut durar tant de temps aquesta manera de fer a l'escola. Només calia observar una mica des de les aules, des de casa, al carrer, per percebre que la cosa no anava bé.

I, sí, nosaltres també hi tenim part de responsabilitat. Potser ens va faltar aixecar més la veu i deixar de banda la por de ser criticades precisament per donar les coses per bones sense qüestionar res en nom d'una suposada adaptació.

Quedem-nos, però, amb la part positiva: el temps ens diu que res tenia de dimoni agafar un llibre, llegir-lo i comentar-lo a classe sense fer mil tombarelles digitals. I no, no ens han descobert res que, amb una mica de temps, no hagués caigut pel seu propi pes, com bé ha quedat palès.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.