L'ànima i la construcció d'una ciutat

"La ciutat vertical, lluny de les intencions dels anys trenta, ha servit d'excusa i model pels desastres urbanístics més aclaparadors dels darrers seixanta anys"

Josefina Mascareñas, Ll. Millet, Av. De la Clota, Pl. d'en Coll, B. Cortada, Vallseca, Mar de la Xina, Pg. Baixador, Can Minguet, Mira-sol Centre, Pl. Rabassaires, Av. Rius i Taulet, Jeroni de Pujades, són promocions d'habitatges de lloguer que l'ajuntament ha anat construint dins la ciutat de forma integrada, 558 habitatges al bell mig del qual ja existeix o formant part dels nous espais de transformació i creixement.

Tots aquests edificis han estat respectuosos amb un paisatge urbà de mitjana densitat que ha mantingut l'equilibri entre l'edificació i l'espai lliure amb unes proporcions adequades al benestar que reconeixem en ciutats mitjanes i que ha anat configurant, a través dels anys, l'ànima de la ciutat, és a dir, la percepció d'arrelament i integració social en uns espais compartits. I és en aquesta percepció col·lectiva de la ciutat, en què s'ha de basar qualsevol iniciativa de transformació urbanística.

La ciutat vertical, lluny de les intencions dels anys trenta, ha servit d'excusa i model pels desastres urbanístics més aclaparadors dels darrers seixanta anys i artefacte perfecte per l'especulació immobiliària més descarnada. Es tracta d'aglomerar el màxim de metres quadrats construïts a favor de la rendibilitat de l'operació, obtenint les plusvàlues de passar de sòl industrial a usos comercial i d'habitatge privats i protegit. És el cas dels blocs Ragull d'11 pisos que rondaran els 40 m d'alçada competint amb el monestir de 42 m.

L'ànima i la construcció de la ciutat, no poden confrontar-se. El que es faci de nou ha de respectar la ciutat existent i estar al servei del benestar general i no caure en la temptació més pròpia dels creadors de bombolles immobiliàries.

 
 
Comentaris

Destaquem