Un any després

'Incentiva els ciutadans a solucions imaginatives per escapar a la prohibició, i obliga els agents policials a interpretar la norma i les excepcions'

Ningú està entrenat per gestionar una pandèmia, perquè no n'estem acostumats a patir-les. Per això assumim la bona voluntat i poden disculpar-se els errors dels gestors. En aquest cas, la gestió s'està fent pel mètode de prova i error, i mitjançant instruccions d'obligat compliment i subjectes a sancions per incompliment.

Confinaments domiciliaris, municipals, comarcals, autonòmics...., toc de queda, obertura (o no) dels establiments de primera necessitat (quins?), dins de centres comercials (o no), de superfície inferior a 400 metres quadrats (o no), en horaris de 7.30 a 10.30, o fins a les 17 hores... Amb multiplicitat d'excepcions, per treball, per família, per servei, per fer esport...

Cercant justificació legal per aquestes restriccions de drets amb l'estat d'alarma, i amb resolució de discrepàncies per la via judicial, tradicionalment lenta, i en aquest cas, obligadament ràpida. Sembla un sistema complex, comú a tota Europa, i que ens aplica també a Sant Cugat. Incentiva els ciutadans a solucions imaginatives per escapar a la prohibició, i obliga els agents policials a interpretar la norma i les excepcions.

En fi, un sistema complex i a vegades subjectiu. I amb incoherències.

Aquestes han estat les variables (geografia, dimensions, horaris...) amb les que s'ha tractat de reduir els "indicadors". Els virus probablement no n'entenen d'aquestes variables, probablement entenen de proximitat entre persones i de debilitat dels afectats.

I els ciutadans hem d'entendre de responsabilitat. Responsabilitat individual, no tant amb les mesures legals, sinó aplicant mesures de protecció com distància, protecció respiratòria, aire lliure, evitar aglomeracions. Responsabilitat col·lectiva com tenir cura dels més vulnerables i dotar adequadament els recursos humans i materials dels sistemes sanitari i assistencial.

La gestió de les dificultats col·lectives hauria de servir per incentivar la responsabilitat i la solidaritat entre les persones, i per millorar la cohesió social. Però la gestió realitzada en aquesta pandèmia, salvant determinats casos i sobretot el voluntariat, més aviat incentiva l'individualisme i l'escapisme, i ha reduït una mica la confiança en les institucions.

Ens toca a cadascú de nosaltres aplicar la nostra dosi de responsabilitat i de solidaritat per minimitzar els efectes negatius en salut física, en salut mental i en qualitat de vida d'aquesta pandèmia, en l'àmbit individual i col·lectiu.

 
 
Comentaris

Destaquem