Dos anys i totes les esperances

Aquest any passat, hem viscut el repte més gran al que s'hauran enfrontat les nostres societats. I evidentment també les nostres administracions com a punteres i garants de la salut i els drets. Malgrat la dificultat, estic plenament convençuda que tenir forces d'esquerres al govern de la ciutat ha sigut una sort. Per l'empatia i per la convicció que tenim en què la cosa pública és un baluard a defensar. Per la intrencable idea que ens uneix en què les persones són i han de ser el centre de les polítiques públiques.

L'augment total en despesa social, els ajuts a l'escolaritat, les ajudes als comerços, la millora en la participació, la construcció d'habitatge públic, els projectes d'innovació social com el punt de mediació del lloguer, el punt d'acompanyament digital, les subvencions de bicicletes elèctriques, la mirada feminista en totes les accions, la lluita per a la transparència i el govern obert, la mirada a la joventut, a la gent gran, als infants, a les persones amb dificultats. Posar ordre perquè tothom sigui igual,

Que hi tenia a fer una smart city? Aquella que oblidava les polítiques socials? La que negava la desigualtat existent? No m'ho vull ni imaginar. La ciutat social, en canvi, sí que hi ha tingut a dir i encara hi té. Tenim molta feina per fer, molts reptes importants a aconseguir, però des de la certesa que la feina honesta i al servei de la gent, la gent senzilla, la que només tenim les nostres mans i el futur que han de construir és la que construeix ciutats. Han passat dos anys i quina sort que ens queda el doble.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.