L'aparador de can Cabanas

"Ara mateix no hi ha exposada la caixa amb les muntanyes nevades de Caran d'Ache"

Jo no sé vostès, però a mi una de les imatges de la meva infantesa que més i millor ha romàs en la meva memòria és la de la caixa de llapis Caran d'Ache. M'embadalia mirar-la a l'aparador de les botigues i desitjava tenir-la, encara que la majoria d'aquests llapis no es fessin servir mai; com ara el color blanc.

A casa, que eren una mica rancis, mai no em van satisfer aquest desig i, com a molt, em queia una mitja caixa d'Alpino, que era la versió nostrada de la marca suïssa i que, val a dir-ho, estava prou bé i el preu era més raonable. I és curiosa aquesta dèria perquè jo els he de dir, amb una mica de vergonya, que sempre he estat un dibuixant nefast, un maldestre amb majúscules: com és, doncs, que sempre m'ha agradat tant el món de l'art i sóc un turista cultural d'una certa categoria?

Dic tot això perquè sempre m'aturo a Can Cabanas, al carrer Rusiñol, al costat de la Sala d'Art del mateix nom, on, per cert, tantes vegades hi ha exposats quadros del meu admirat Aguilar Moré. No hi entro, a Can Cabanas, tot i que la botiga és una delícia, amb una atenció exquisida, perquè no sabria què comprar ateses les meves mancances; però esguardo l'aparador que em parla d'aquarel·les i colors, de pinzells i puntures al pastel. Ara mateix no hi ha exposada la caixa amb les muntanyes nevades de Caran d'Ache, però jo confio que la família Cabanas –d'artistes i poetes, de col·leccionistes de Marylin i domadors de cavalls- en llegir aquest article tinguin la deferència de mostrar-la un altre cop i, d'aquesta manera, retornar-me un desig amable de la meva infantesa.

Can Cabanas, un lloc imprescindible del nostre poble

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem