Aprendré a mirar l'esperit de Sant Cugat

Som un poble en què tenim destacats artistes que exposen aquest mes en diferents indrets del país i en fires internacionals i aquí amb exposicions, com a format discursiu. Cal valorar que les exposicions que es mostren en diferents indrets no desapareixeran. Són un dispositiu meravellós en què, a través de diferents obres dels nostres artistes, se'ns parla, se'ns interpel·la i de vegades se'ns canvien les idees.

Són espais d'experiència i convivència que hi han de ser. Qüestionar els esdeveniments espectaculars i gegants no vol dir qüestionar aquests vehicles. No s'han de demonitzar ni les exposicions ni els museus. No es tracta de no fer res, sinó de fer altrament. Perquè el sistema de l'art i la cultura és molt fràgil. Cal no perdre de vista que venim d'una conjuntura de crisi i tenim aquests espais físics d'actuació, però en podem establir d'altres en l'àmbit digital, cada dia de més actualitat i en diferents comunitats humanes, els coneixements estaran més ben situats, en el sentit que cadascú parlarem amb el món des d'un lloc determinat.

No des d'una posició nacionalista o tancada, sinó pròpia però oberta, com la que fan els creadors catalans. Ocasió idònia per abordar el canvi de model que el món de l'art està demanant a crits, des de fa llargs anys. Un canvi que planteja des d'un angle humanístic. Exclama dignitat per fer la seva feina, que ens fa créixer com a societat. En els últims anys aquí no s’ha reflexionat gaire en aquest sentit.

Els partits polítics locals, pensen en els seus programes polítics, el valor afegit que ha tingut i té l’art a la nostra societat?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.