Aquesta il·luminació fa pobre

He trobat a faltar un esclat de llum a la plaça del Monestir i, per sobre de tot, he enyorat la il·luminació de la carretera de Gràcia

Ja han acabat les festes i han començat els bons propòsits. Com cada any mirarem de fer baixar els torrons i posposarem unes setmanes les analítiques, no fos cas.

Però jo no els volia enraonar dels excessos dels gaudeamus de Nadal, no; els volia parlar de la il·luminació que hem tingut en el nostre bonic poble.

Mirin, la meva senyora esposa, que és la mar d'eixerida i amb la qual compartim vivències des dels nostres temps adolescents, sempre em diu si un dia d'hivern em veu sortir de casa sense abric o jaqueta: "Posat l'abric, home, que anar sense amb aquest temps fa pobre". I jo, que sempre li faig cas, giro en rodó i m'abrigo més, malgrat que no soc fredolic.

Doncs això: passejar-me per Sant Cugat aquestes festes m'ha empobrit l'ànima. Hem tret del magatzem les rosasses, que ja em semblaren justetes l'any passat, i que ara, passada la novetat, m'han semblat insuficients. He trobat a faltar un esclat de llum a la plaça del Monestir i, per sobre de tot, he enyorat la il·luminació de la carretera de Gràcia. Una de les coses que més m'agradava en aquestes dates els dies de Nadal, era venir de treballar per la Rabassada i trobar-me amb els llums des de Llaceres: em pujava l'ànim i em feia entrar a casa amb aquest discurs: "Bona nit, heus aquí el cap de família" El que era, val a dir-ho, enormement celebrat, sobretot pel Bongo, el nostre bòxer.

Algú em podria dir que a Barcelona les coses encara han anat pitjor, cosa que és veritat, però no em val. Si voltes per fora de Catalunya veuràs il·luminacions nadalenques espaterrants, superbes. Per què no nosaltres? Per què ens escatimen aquest regal dels ulls? Per què, amics meus, per què?

 
Comentaris

Destaquem