Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Fa més de vint anys que conec el Jordi Piccorelli, un noi que tocava el violí i la flauta de bec amb la Jove Orquestra Sant Cugat. Crec que va ser una mica abans de la inauguració del Teatre-Auditori, el 93, que vam coincidir en aquell Poema de Nadal de la Companyia Tetrateatre a la Sala Capitular que dirigia musicalment el seu mentor, el mestre Josep Farré.
En aquell temps era un jove d'uns dinou anys, ben plantat, que destacava no només per la seva presència física (amb els seus antològics pantalons de pana amb armilla i llaçada negra al coll) sinó, sobretot, per la seva afició a la música antiga (amb el temps he sabut, també, de les seva predilecció per la "tecnologia punta"). Ja llavors era un jove savi, algú que sabia escoltar.
Ell va engrescar l'any 93 un grup d'amics i companys músics per formar un cor, el Cor Aulos. Van irrompre a Sant Cugat amb una frescor admirable (acostumats com estàvem que això de les corals era cosa a partir dels cinquanta!). Van impactar aquest grup de joves intèrprets que interpretaven de meravella la música antiga, sense fer fàstics als contemporanis. Sempre els vaig tenir una gran estima i respecte; amb ells vam fer camí. Recordo amb afecte l'espectacle Verdaguerianes, fet amb música de Toni Xuclà i recordo, amb el mateix afecte, que els Aulos, amb en Jordi Piccorelli al front, van ser el primer cor de Pedra i sang.
L'he vist assajar moltes vegades, primer amb el Cor Aulos i, després, amb un grup de gent vinguda d'arreu que havia de cohesionar amb poc temps. I sempre m'ha semblat un gran pedagog, una persona pacient i rigorosa, alhora que divertida i irònica en el treball. Amb un perfeccionisme i una delicadesa extrema a l'hora de comunicar la música. I tot un líder!
Ara el Jordi pren altres camins i cedeix la batuta del Cor Aulos a David Folch. Dissabte passat vaig anar al Monestir en un concert pensat amb la doble finalitat d'acomiadar el company i mestre que els ha guiat aquests 20 anys i donar la benvinguda al un nou director. Va ser un concert excepcional tant per l'emoció que es traspuava com per l'altíssim nivell tècnic vocal assolit al llarg d'aquests anys. Van interpretar música coral anglesa del Renaixement i del Barroc. Van passar de la delicadesa i lirisme de les peces del XVI dirigides per Piccorelli a la solemnitat i pompa del Funeral Music for Queen Mary de Henry Purcell dirigides per Folch acompanyats del grup de metalls Da Capo Brass Quartet.
La veritat és que escoltant aquest concert no es difícil augurar una fructífera i reeixida continuïtat al Cor Aulos. I recomanar-vos que no us perdeu el concert de tardor Passeig per a l'amor i la mort amb motiu dels 700 anys de naixement de l'autor del Decameró amb música de contemporanis de Boccaccio de totes les nacionalitats. Moltes felicitats Aulos per aquests vint anys; teniu encara molt llarg recorregut!
En aquell temps era un jove d'uns dinou anys, ben plantat, que destacava no només per la seva presència física (amb els seus antològics pantalons de pana amb armilla i llaçada negra al coll) sinó, sobretot, per la seva afició a la música antiga (amb el temps he sabut, també, de les seva predilecció per la "tecnologia punta"). Ja llavors era un jove savi, algú que sabia escoltar.
Ell va engrescar l'any 93 un grup d'amics i companys músics per formar un cor, el Cor Aulos. Van irrompre a Sant Cugat amb una frescor admirable (acostumats com estàvem que això de les corals era cosa a partir dels cinquanta!). Van impactar aquest grup de joves intèrprets que interpretaven de meravella la música antiga, sense fer fàstics als contemporanis. Sempre els vaig tenir una gran estima i respecte; amb ells vam fer camí. Recordo amb afecte l'espectacle Verdaguerianes, fet amb música de Toni Xuclà i recordo, amb el mateix afecte, que els Aulos, amb en Jordi Piccorelli al front, van ser el primer cor de Pedra i sang.
L'he vist assajar moltes vegades, primer amb el Cor Aulos i, després, amb un grup de gent vinguda d'arreu que havia de cohesionar amb poc temps. I sempre m'ha semblat un gran pedagog, una persona pacient i rigorosa, alhora que divertida i irònica en el treball. Amb un perfeccionisme i una delicadesa extrema a l'hora de comunicar la música. I tot un líder!
Ara el Jordi pren altres camins i cedeix la batuta del Cor Aulos a David Folch. Dissabte passat vaig anar al Monestir en un concert pensat amb la doble finalitat d'acomiadar el company i mestre que els ha guiat aquests 20 anys i donar la benvinguda al un nou director. Va ser un concert excepcional tant per l'emoció que es traspuava com per l'altíssim nivell tècnic vocal assolit al llarg d'aquests anys. Van interpretar música coral anglesa del Renaixement i del Barroc. Van passar de la delicadesa i lirisme de les peces del XVI dirigides per Piccorelli a la solemnitat i pompa del Funeral Music for Queen Mary de Henry Purcell dirigides per Folch acompanyats del grup de metalls Da Capo Brass Quartet.
La veritat és que escoltant aquest concert no es difícil augurar una fructífera i reeixida continuïtat al Cor Aulos. I recomanar-vos que no us perdeu el concert de tardor Passeig per a l'amor i la mort amb motiu dels 700 anys de naixement de l'autor del Decameró amb música de contemporanis de Boccaccio de totes les nacionalitats. Moltes felicitats Aulos per aquests vint anys; teniu encara molt llarg recorregut!