Arbres perillosos

No és la primera vegada que parlo dels arbres de Sant Cugat. Concretament dels pollancres que donen el nom a un parc de la ciutat i que generen força maldecaps als tècnics locals de jardineria i a l'Ajuntament. Perquè són uns arbres, els de la Rambla del Celler i del carrer Puig i Cadafalch, que estan malalts, es trenquen i cauen a trossos.

Doncs ara m'ha tocat rebre a mi. Un dia d'aquest mes d'octubre que circumstancialment havia estacionat al carrer vaig rebre l'impacte d'una gegantina branca de pollancre al sostre del meu cotxe. Per sort només va causar desperfectes a la carrosseria, però l'arbre hauria pogut caure damunt alguna persona i fer-li mal de veritat.

Els pollancres de Sant Cugat estan corcats i són un perill. Aquest incident (amb l'atestat de la Policia Municipal 10191/18) no és excepcional. Fa anys que aquests arbres cauen a trossos i són un perill. I no cal que faci mal temps.

L'Ajuntament coneix el problema i per això des de fa gairebé dos anys ha iniciat una substitució dels arbres de tota la Rambla del Celler. S'està fent per fases i està quedant prou bé. Però la reforma és lenta.

El tram final està per fer. Sembla que els treballs començaran l'any vinent. Però això suposa dos anys de retard i de perill. De fet els veïns d'aquest barri ja ho sabem i no ens sorprèn gens ni mica quan veiem arbres trencats per damunt la vorera.

Fins ara hi ha hagut sort i els danys han estat exclusivament materials (com en el meu cas) Tant de bo que aquest hivern no caigui cap tronc damunt la gent. Llavors tots lamentarem que les obres de substitució siguin tan lentes.