Art emergent / moviments submergents

Ens trobem immersos en un escenari on revisar, repensar i reinventar ja formen part del nostre vocabulari quotidià. Les empreses, les organitzacions, els mètodes, les relacions... es revisen, es repensen i es reinventen.

Si alguna cosa ens aporten les situacions canviants i incertes és la necessitat de confiar en què allò que estem fent està fet de la millor manera possible. La conseqüència és que poques són les coses que es veuen immutables.

Pensar que potser es poden trobar altres camins per aconseguir els nostres objectius també ha arribat al mercat de l’art.

Centrem-nos en com un artista s'hi introdueix. Com ascendeix fins a arribar a ser considerat com un artista consagrat. Cal començar jove per poder ser qualificat d’artista emergent, accedir al mercat de l’art amb obres amb un segell i imprompta individual, personal, amb una certa sintonia amb les tendències del moment, però buscant l'originalitat i la diferència.

Cal treballar les relacions i presentar obres que cridin l'atenció de crítics, teòrics, organitzadors d’exposicions... i, dels compradors de les obres. L’èxit d’aquest procés individual, any rere any, convertirà a l'artista emergent, en un artista consagrat.

Aquesta manera de fer ens ha portat a admirar i gaudir d’obres d’art sublims, que ningú ho posi en dubte.

En l'actualitat, però, trobem altres mètodes de donar sortida a la creativitat dels artistes. Hi ha alguns, per exemple, que han optat per treballar com artistes submergents en lloc d’artistes emergents.

Els moviments submergents uneixen persones relacionades amb l’art i altres disciplines per crear corrents d’opinió i estètiques que generin noves formes de vida i relacions. Aquí, a casa nostra, ja en tenim exemples: noves galeries d’art, nous col·lectius d’artistes i pensadors que aspiren a crear noves realitats creatives, fruit de la interrelació i les sinergies entre creadors provinents d’àmbits diferents, teòrics i pràctics, prescindint de les maneres de fer habituals i cercant aquelles que més poden convenir als missatges que es volen transmetre i que més faciliten la connexió amb les persones que en poden estar més interessades.

Ja per acabar, pensem en la pervivència de l’art, element clau per a la construcció de la cultura de cada època. Personalment, a hores d'ara, no m’atreviria a afirmar amb total seguretat quin és el millor mètode per a crear obres d’art que pervisquin en el temps, ser un artista emergent, consagrat, sumergent... revisem, repensem, reinventem. És el que toca.