L'art dels polítics

Els polítics locals han de reflexionar molt, si volen o no fer de Sant Cugat una ciutat d'art. Ens falta un pacte de tots ells, per ser una ciutat artística. No pot l'administració local cada quatre anys canviar de polítiques d'art. Avui vivim en un moment de decadència artística al nostre poble.

L'alcaldessa, Mireia Ingla, diu que no vol més biennal d'art. Els del món cultural no podem entendre les "alcaldades" fetes durant els segles XX i XXI pel nostre ajuntament; que no va creure en Tomàs Aymat (Manufactures Aymat), en Miquel Farré (Escola Internacional de Pintura Mural), en Miquel Samaranch (Escola Catalana de tapís) i ara tampoc en mi (Biennal d'Art Contemporani Català). Tots són fets que han situat Sant Cugat en la història de l'art.

Avui, gràcies a la societat civil, veiem l'última Biennal simultàniament a Barcelona i a Sant Cugat, amb el millor que ha donat la Biennal en les últimes quatre dècades. En aquest temps de pandèmia, el món de l'art està molt actiu buscant nous camins, la seva força de l'art segueix sent la força de la societat civil.

Artistes com Ignasi Abellí, que representarà a Espanya en la Biennal de Venecià, es donaren a conèixer a la Biennal. I com ell, molts altres. L'actual ajuntament és el primer que diu no a la mostra i, per tant, ara vivim el final el seu final.

La pandèmia ens ha posat a tots cara a cara amb els problemes dels nous temps. És moment que els polítics creguin en Sant Cugat, com poble d'art del sur d'Europa.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.