ASDI; més que una entitat

Em declaro admiradora de la superació personal. Sovint els que som fills de classe mitjana, crescuts enmig de l’opulència, fruit del sacrifici, de la qual no van tenir els nostres pares, no en som conscients. Per egoisme personal o per egoisme social.

En el marc de la Festa Major, vaig tenir l’ocasió d’assistir al 30è anniversari d’ASDI. Una celebració d’aquelles que t’arriben ben endins. I la seva immensa grandesa rau en la seva immensa senzillesa. La senzillesa de les coses fetes amb esforç i il·lusió. Reconec que em vaig emocionar. M’emociona l’esforç i les ganes de superar-se dels nois i noies d’ASDI, dels voluntaris, dels responsables d’una entitat que, com d’altres a la ciutat, porta treballant a Sant Cugat 30 anys.
El dia abans vaig anar al partit de futbol Sancu-ASDI, un altra gran iniciativa resultat del conveni signat entre el Santcugat Esport FC i ASDI. L’esport en equip ha estat sempre eina d’integració i vehiculació a través dels valors que porta ímplicita la pràctica esportiva; valors com l’esforç i el treball en equip. I encara els va quedar temps per preparar una flashmob amb altres entitats. Coreografia, per cert, que ben aviat esperem que superi les 10.000 visites al You Tube.

Per molts catalans, el Barça és més que un club; representa el sentir d’un país, d’una determinada manera d’entendre el món. Per a mi, ASDI, el Taller Jeroni de Moragas, ATAM i tantes d’altres representen molt més que una entitat. Són i encarnen una manera d’entendre i viure la col·lectivitat des de la individualitat i la peculiaritat de cadascú. Tots i totes som diferents. La grandesa és, justament, que la ciutat ens tracti a tots per igual.

 
Comentaris

Destaquem