Assignatura pendent

No és tasca fàcil defensar l'art a la nostra ciutat, actualment a part d'estudis d'artistes, alguns d'ells molt reconeguts com ara Joaquim Xanxó o Àngels Ribé, tenim galeries que formen part del Gremi de Galeries, que fan que el món intel·lectual del país ens miri.

El que ens fa falta és una gestió millorable, d'ampli i divers teixit creatiu que, amb els pocs recursos destinats a les arts, vertebri un discurs capaç de marcar línies de progrés visual a Sant Cugat. Ara que els polítics d'aquí i de fora en diuen que la cultura, és un eix vertebrador de la societat.

En l'actual etapa del tripartit, cal millorar la gestió de forma transversal. Barcelona és el gran actiu en temps d'incerteses generalitzades. A Sant Cugat tenim importants atractius artístics que calen potenciar.

¿Quin és el paper de l'administració pública davant d'aquest panorama? Cal que es consideri el sector cultural com bàsic (com ho són l'educació, o la sanitat...) i que l'ajudi, no solament amb subvencions, sinó també estimulant-lo amb nous instruments, tal com es fa a altres ciutats.

És un moment històric marcat per una profunda i irreversible fallida del sistema polític tradicional, la ciutadania no accepta, ni tolera ser reduïda al paper d'acompanyament. Catalunya en ple procés d'interrogació sobre els seus marcs polítics, cal saber quin paper ocupant les arts visuals, i quin paper vol desenvolupar. Cal que corrin vents nous i sobretot aprendre com s'organitzen les coses fora dels búnquers culturals, tal com diuen destacats intel·lectuals del país.

Sant Cugat i Catalunya, per no dir Espanya i Europa, estan en profunda transformació també cultural.