Atur, feina i dignitat

Per alguna de les meves activitats segueixo l’evolució de les xifres d’atur, la que s’actualitza cada mes i les sèries històriques, les raons que n’expliquen l’evolució i la segmentació per grups socioeconòmics.

Sant Cugat té una taxa propera a l’atur tècnic. Hi ha diverses raons per aquesta conjuntura de privilegi: l’atractiu per a inversions lligades a tecnologia i modernitat, que no deixen d’arribar malgrat l’opinió dels catastrofistes amb el “prusés”; la qualitat de vida d’un entorn ben dotat d’infraestructures; la composició sociològica i l’alt nivell de formació; l’oferta cultural, d’esport i oci.

Però no tot són flors i violes. L’atur segueix tossudament enquistat en col·lectius específics: dones, joves, majors de 45. L’oferta de treball voreja sovint la indignitat. Doneu una ullada a les que ofereixen portals públics i privats. I això que la major part de vacants no es fan públiques i es cobreixen per xarxa de relacions personals.

No és senzill de resoldre. Es recull el que se sembra. A l’estat, si tenim tants treballadors poc formats i mal pagats és perquè així s’ha triat com opció contra l’atur: el salari mínim el 1982 era el 74% del PIB per càpita. González el va deixar en un 43%. Aznar, en un 33%.

Què podem fer a Sant Cugat? El SOM (Servei d’Ocupació Municipal) sembla anar ara en la bona direcció: no hauria de publicar les ofertes que no assoleixin, com a mínim, les condicions que l’Ajuntament ofereix als Plans d’Ocupació Municipal, prou dignes. I fer pedagogia amb les empreses de per què no s’accepten les que no hi arriben.