De l'austeritat

L'altre dia vaig felicitar l'any nou a un bon amic, artesà del vitrall, i amant de la justícia social i la pau què amb un grup de gent que s'anomena "Roda de la Pau", que cada dijous (i ja fa vint anys!) surten a la plaça de l'Ajuntament de Sabadell palplantats amb una pancarta i cinc minuts de silenci demanant la pau en el món! Vàrem parlar llargament i d'una manera distesa sobre el taulell on treballa l'emplomat i el vidre, de com havíem de ser conscients de l'actitud individual davant de tants conflictes i despropòsits que té com a repte la humanitat.

No sé si som conscients del que tenim al món occidental i concretament a Sant Cugat. Ara estem patint la manca d'aigua per a la vida quotidiana. Obrir una aixeta i que caigui aigua és un privilegi, i que n'obris una altra i surti calenta, per a molts, és un miracle. És clar que no podem demanar austeritat a aquells que no tenen ni tan sols una llar o un plat a taula, però sí que podem fer alguna cosa més els que, en més o menys privilegis, podem gaudir de la societat del benestar.

Fruit d'aquesta reflexió potser estaria bé parlar de fer pedagogia de l'austeritat i fins i tot una possible assignatura a les escoles! Com diu aquest bon amic "l'austeritat és la mesura justa de les coses" i crec que té raó. Hem d'aprendre i fer pedagogia de ser austers, que no vol dir perdre qualitat de vida, i sí poder crear consciència col·lectiva per ajudar a obtenir un món millor per a les noves generacions.

Amb el desig que tinguem, un bon i feliç auster any 2024.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.