Autisme durant el confinament

Article d'opinió d'Homedes sobre el confinament en les famílies amb fills amb autisme

El passat 2 d'abril ser va el Dia Mundial per la Conscienciació sobre l'Autisme, un dia per sensibilitzar, amb més força si cal, sobre aquest trastorn. Aquest any és una celebració diferent a causa de l'actual situació d'estat d'alarma en la qual estem immersos. Però precisament aquesta circumstància ha posat de manifest l'enorme quantitat de feina a fer envers l'estigma que persegueix les persones amb TEA.

Ho dic per la recent campanya que s'ha posat en marxa Un braçalet blau com a resultat de les escridassades que han rebut algunes persones amb TEA (no poques, lamentablement) i les seves famílies a causa de les "passejades terapèutiques" en temps de COVID19. Com a mare d'un nen amb autisme em NEGO rotundament a MARCAR el meu fill per sortir al carrer a passejar, es tracta d'una necessitat, a causa de l'ansietat que li provoca estar tancat i no comprendre el perquè d'aquest confinament. En quina mena de societat vivim que es permet el luxe d'insultar i increpar a persones amb diversitat funcional i que en canvi s'accepti amb normalitat que es pugui passejar les mascotes? És que els drets de les mascotes (que també els tenen, sense cap mena de dubte) estan per davant o valen més que els drets del meu fill amb autisme? Hem de marcar els nostres fills com es marcava els jueus en l'Holocaust?

Primer de tot cal dir que entenc el perquè d'aquesta iniciativa que emmascara un rerefons d'indignació que ningú, només qui ho viu directament, ho pot entendre. Però també hi ha límits que no podem traspassar i hem de revelar-nos.

En situacions d'estrès, desconeixement, por i incertesa sempre surt el "millor" de la gent però, lamentablement, també el "pitjor" i posa en evidència la manca d'empatia, que encara impera, d'una part important de la societat. Seguirem lluitant per la sensibilització, per trencar mites i estereotips, per desestigmatitzar. És responsabilitat de tots!

Aquest escrit, a part ser unes línies de denúncia, vull que sigui un reconeixement a les persones amb autisme i les seves famílies, en especial, al meu fill (que per cert, dilluns farà 10 anys!). Un reconeixement al seu esforç, perquè efectivament, per ell és un gran esforç haver d'estar tancat a casa, sense poder anar a l'escola que tant li agrada, sense poder relaxar-se l'estona de piscina, de gaudir de les visites al Parc de Can Freixes que tant li agrada i de tantes altres coses. Admiro la seva fortalesa, la seva valentia, la seva capacitat d'adaptació "amb el que significa això per una persona amb autisme", i adoro el seu somriure, els seus mimitos, la seva necessitat de contacte i capacitat per fer-se estimar.

Un cop més has demostrat la teva grandesa Iker! T'estimo i no deixis mai de ser com ets!!!

 
 
 
 
Comentaris

Destaquem