Avis que s'estimen

Diumenge passat van fer una arrossada a la Llar d'Avis de la Parròquia a la qual vaig poder assistir. Sempre que vaig a la Llar em trobo amb un ambient positiu, alegre i fraternal. Vaig tenir la sort de compartir taula amb un grup de persones excepcionals (quasi totes dones). Em van explicar moltes anècdotes de Sant Cugat de quan eren joves: el primer semàfor de Sant Cugat als quatre cantons, de la vida de pagès, de com es va anar desenvolupant la nostra vila... I també vam parlar dels marits (quasi totes eren viudes).

Una em va dir una cosa molt tendra: "quan soc a Missa i veig un matrimoni gran agafats de la mà o que es fan alguna carícia penso: quina enveja més sana que em fan". Aquest és un tema en el qual jo també em fixo: els matrimonis grans que encara es fan mostres d'afecte. Són gestos senzills, però són un cant a un amor madurat al llarg dels anys.

Quan uns joves es casen al Monestir, molts cops els pregunto com es veuen quan seran grans i molts d'ells em parlen de l'exemple dels seus avis que s'estimen d'aquesta manera. Els avis no feu soroll, però la vostra vida parla i impacta molt més del que us penseu. Tots hem d'escoltar-vos més, ja que tenim molt a aprendre de la vostra saviesa de vida.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.