El banc de pedra

Aquest banc és una de les relíquies de Valldoreix. Un banc de ciment a l'avinguda de Mossèn Cinto cantonada Joan Borràs, que servia de parada de l'antic cotxe de línia i que el bus actual també el va fer servir de referència. Fa uns anys va desaparèixer i sap Déu on deu parar.

Aquesta és la referència d'en Carlos Gavaldà per a escriure un munt de records infantils i juvenils del seu Valldoreix, els "de tot l'any". Un grapat de vivències, de persones i llocs del nostre poble, escrits a mig camí entre l'humor i la tendresa, que acaben creant una història paral·lela, una nova visió d'aquell Valldoreix mig buit durant els mesos de tardor i hivern quan els estiuejants encara no havien vingut.

La història oficial del nostre poble està escrita per aquella burgesia barcelonina que, a recer del tren, creuava Collserola. Van crear l'Associació Vila Jardí de Valldoreix -l'actual Associació de Veïns i Propietaris- van construir les seves cases d'estiueig, van urbanitzar i il·luminar els carrers davant la indiferència del llavors Ajuntament de Sant Cugat. Déu n'hi do la feinada que van fer llavors. La història de Valldoreix no es pot explicar sense fer referència a aquesta Associació.

Hi havia, però, un bon nombre d'habitants que vivien tot l'any. Eren els masovers, fusters, jardiners, paletes, dones de la neteja... gent treballadora d'un estatus econòmic més baix, sovint al servei d'estiuejants, que residien sempre, que trampejaven el fang dels carrers i la foscor dels camins. Ells també van fer poble.

Aquest és l'escrit d'en Carlos, una història bonica i tendra que s'hauria d'afegir a les altres ja escrites i publicades.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.