Diumenge 22 de maig, les banderes van tenir una gran importància mediàtica. Una bandera no és pas, com sovint es diu, només un drap. Representa sempre alguna cosa, comporta missatge i significat semàntic.
Una bandera nacional representa la nació i tot el fet associat, culturalment, socialment, políticament i econòmicament. Una bandera ideològica, comporta encara més simbolisme. Una tela rectangular amb uns colors i en un context determinat, té, doncs, tot un discurs al seu darrere. Per això han volgut prohibir les estelades diumenge passat a Madrid.
A Sant Cugat, fa 84 anys, es va constatar aquesta naturalesa simbòlica de les banderes. Tot i que erròniament! L’octubre del 1934, els revolucionaris es van fer forts a l’Ajuntament. Sufocada la revolta a Barcelona, es va enviar un destacament de guàrdies civils a sufocar-ne també la de Sant Cugat. Al Pont Gros, veient Can Quitèria, per dimensions i aspecte senyorial van decidir que era una bona candidata a Casa de la Vila, i van començar a disparar contra la façana. Els propietaris, van treure bandera blanca de rendició, tot informant que l’ajuntament era més enllà.
A la següent cantonada una bandera vermella informava que a la tocineria havien fet matança. No cal dir que els guàrdies van escometre la tocineria de la bandera “revolucionària”. Quan finalment van arribar a la Casa de la Vila, els revolucionaris estaven més que avisats...
Un drap blanc que no era bandera va salvar la vida d’una família, i un de vermell, que tampoc no ho era, de poc no li lleva a una altra.
Avui, Can Quitèria està essent restaurada respectant i potenciant els seus valors patrimonials. Que d’història no n’hi falta...
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok