El banquet a Corinna també es cuina a Sant Cugat

De la nostra misèria, el foc que alimenta la seva maquiavèl·lica maquinària. Els rics i la seva orgiàstica existència... La desolació, el nostre epitafi. I, tanmateix, continuem alimentant els seus banquets mentre ens barallem per les engrunes.

Ens van prometre un sol món i ens han regalat un món sol. El progrés i la globalització eren xecs en blanc. La factura: una crisi humanitària sense precedents, amb milers de víctimes arreu del planeta, silenciades, com sempre, per l'enlluernadora aparença de la vitrina de la teva multinacional de confiança.

Com es paga, doncs, l'etiqueta invisible que amaga aquell producte amb preu irresistible? Al voltant d'aquesta pregunta s'ha erigit el colonialisme del segle XXI, perpetrat per les grans corporacions, amb la necessària complicitat dels estats que les protegeixen. La resposta: espoli, sang i suor. L'externalització de costos portada al nivell més pervers.

Negar-se a acceptar aquest model de consum tòxic és possible i, en part, està a les nostres mans. En la consumació —o no— de l'acte de consum proclamem els nostres principis. Mirem-nos, doncs, al mirall de les vitrines i preguntem-nos què som i què volem ser. I si decidim que volem un horitzó on hi hagi espai per la paraula llibertat, apostem pels productes fets a casa nostra.

Fer-ho és defensar que hi ha una altra manera de consumir, respectuosa amb les persones i l'entorn, que, a més, socialitza la riquesa generada al territori. Més enllà del consum de masses i les botigues-còpia de les grans cadenes, tenim una ciutat plena d'alternatives singulars i de gran qualitat. Valorem-les. I que aquesta crisi la paguin els rics.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.