Botànica estacional

Us vaig prometre que parlaríem de botànica. Atès que soc de lletres i no tinc els coneixements d'herbolària de la meva amiga Montse Moral, serà botànica recreativa, literària i musicada, que d'això també hi entén i jo m'hi atreveixo una mica.

La majoria de les plantes tenen un cicle anual, a la primavera fan flor, a l'estiu donen fruits, la tardor és l'estació que perden les fulles i a l'hivern s'adormen per tornar en una nova primavera. Aquest cicle ha estat observat no sols pels botànics, sinó que molts artistes hi han trobat font d'inspiració. Guinovart, Boehme i Arcimboldo ho van pintar amb pinzellades ben diferents, Vivaldi en va compondre la seva obra més coneguda i, fins i tot, anomenem "quatre estacions" a una pizza curulla de molt vistosos ingredients.

Em volia fixar, però, en el conjunt dels quatre concerts per a violí de Vivaldi. Cada estació, cada concert, es divideix en tres moviments i té relació amb quatre sonets que sembla que van ser escrits pel mateix Vivaldi, ja que mantenen la mateixa estructura de tres moviments, amb un ritme més lent el central. La textura de cada concert és diferent, i busca correspondre's a l'estació que descriu. 

L'hivern és fosc però obre la porta a l'esperança de la primavera, per bé que, aquest any, ens n'han pispat la partitura. L'estiu és molt contrastat, amb una tempesta al final, que inevitablement ens porta a una tardor de nou incerta, i haurem d'improvisar i esforçar-nos molt si no volem desafinar. Al final, quan arribi el desgel, tindrem potser la possibilitat de trobar una nova batuta. Sabrem triar-la bé? Ens deixaran que sigui qui hem escollit qui dirigeixi l'orquestra?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.