Un cafè, si us plau

Fa uns mesos, tot passejant amb la meva gosseta, la Mia, vaig decidir tenir un moment per a mi i prendre un cafè, així que em vaig dirigir a una cafeteria del centre, per seure a la terrassa i veure la gent passar; des d'allà no podia veure les pastes, així que, amb la gossa en braços, em situo just a l'entrada de l'establiment. En aquell precís moment m'intercepta una treballadora, per dir-me que els gossos no hi tenen l'entrada permesa (conec la política de l'establiment, i per aquesta raó miro els dolços des del marc de la porta).

Demano el que vull prendre (des del carrer, és clar) i la persona que m'atén m'avisa que hauré d'entrar al local per agafar la comanda i dur-la a la terrassa. Sé que aquest és el seu funcionament, però honestament (i de ben segur, innocentment) veient que el local estava buit, havia suposat que tindrien el detall d'acostar-me la safata. Altre cop innocentment, pregunto si no puc entrar amb la gossa en braços o a terra per recórrer els dos metres que ens separen de la barra.

La resposta és rotunda. Però m'indiquen que tinc a la meva disposició una anella al carrer, per deixar-hi la Mia lligada. Després de tot, són "animal friendly". La meva resposta també és clara, així que giro cua i marxo.

I és en aquest moment en el qual escric, prenent el meu desitjat cafè a l'interior d'una cafeteria, amb la Mia ensumant el terra i amb un bol d'aigua per a ella, que em pregunto si és que els gossos desprenen cap toxina o substància que contamini el nostre entorn, de forma que hagin de tenir totalment vetada l'entrada a determinats establiments, fins i tot per agafar una safata a poca distància i dur-la fora.