Cal denunciar sempre

És bo que es difonguin les conductes que les dones poden denunciar contra la llibertat sexual, ja que sovint n’hi ha moltes que, atrapades en el marc mental d’una societat androcèntrica com la nostra, dubten a l’hora de concloure si patir tocaments en parts íntimes, o un seguiment lasciu o una intimidació verbal són agressions pròpiament dites o és exagerat conceptuar-les així.

Cal que les víctimes sàpiguen que aquestes conductes estan tipificades per la Llei de Seguretat Ciutadana i convé denunciar-les, tant per dignitat com en favor d’altres víctimes potencials, i cal també que els masclistes, per a qui la dona és només un cos destinat al gaudi de l’home, sàpiguen que seran fortament sancionats si les practiquen. De fet, d’acord amb el protocol, que compta amb l’adhesió de Sant Cugat, tota víctima de violència sexual en un local de lleure, com ara una discoteca, podrà denunciar-ho al mateix lloc dels fets als vigilants corresponents.

En concret, hi ha set tipus d’agressió que fins avui la llei no recollia i que ara han estat afegits. Són aquests: l’exhibicionisme obscè davant de persones adultes, la masturbació en espais públics o oberts davant de persones adultes, seguiment obscè, injúries sexuals, fer fotografies de parts íntimes, acorralaments amb finalitat sexual i altres comportaments que impliquin una vexació sexual. Hi ha homes que no admeten el ‘no’ d’una dona com a resposta (n’hi ha que fins i tot s’exciten més) i que, d’acord amb la covardia que els caracteritza, actuen en grup per fer visible la seva ‘virilitat’. Resulta patètic, però és així. Doncs bé, cap agressió sense resposta, i la resposta ha de ser la denúncia.