Callar també és liderar

En el món casteller, sovint posem el focus en qui lidera: el cap de colla, la junta, els responsables tècnics. Amb l'assemblea recent i l'elecció de les noves junta i tècnica, aquest debat torna a ser rellevant. Però hi ha una figura menys visible, que sempre m'ha semblat determinant per a l'èxit o el fracàs d'un projecte: les persones amb ascendència que han ocupat rols de lideratge en el passat, els ex, els quals, encara que no tinguin un càrrec formal, continuen exercint una influència que cal gestionar amb responsabilitat.

Haver liderat una colla aporta una perspectiva valuosa. L'experiència acumulada pot ser una eina potent per ajudar els equips actuals. Ara bé, aquesta influència té una doble cara. Quan es fa servir per reforçar, per oferir suport discret i consells encertats, es converteix en un recurs inestimable. En canvi, quan es manifesta en crítiques fora de lloc o comentaris desautoritzadors, pot ser un obstacle que erosiona la confiança del grup.

No es tracta d'evitar la discrepància. El debat intern és necessari per al creixement. Però cal saber quan i com fer-lo. Un bon ex ha de preguntar-se si les seves paraules sumen o resten. La discreció i la capacitat de valorar el context són claus. Fer una crítica en privat pot enfortir un lideratge; fer-la públicament pot desautoritzar-lo sense voler.

L'èxit o el fracàs d'un projecte depèn de qui el lidera. Però els ex poden ser el vent que empeny l'embarcació endavant o el corrent que la fa derivar fora de rumb. La diferència entre una brisa que impulsa i un temporal que sacseja està en la intensitat, el moment i la direcció.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.