Campanades per la llibertat

En aquest moment el poble català està vivint una situació convulsa i preocupant. Pràcticament tots els àmbits de la nostra societat s'han pronunciat o s'han fet ressò del que està succeint i ningú, ningú vol i desitja que la crispació i la violència apareguin per adverses que siguin les circumstàncies. Res que afecti el tarannà pacífic dels catalans serà present perquè ens afirmem en la voluntat de diàleg, pau, democràcia i llibertat d'expressió.

L'església, fins ara, s'ha pronunciat ben poc davant d'aquest conflicte. Capítol a part són els abats de Montserrat i de Poblet que es van fer sentir afirmant que "el dret a la participació en la vida política i social ha d'estar garantida en un estat democràtic". D'altra banda algunes parròquies (Sant Joan Baptista de Pineda de Mar i Sant Julià de Ramis) el passat ú d'octubre van obrir les seves portes per dur a terme el referèndum o per amagar les urnes i una vintena d'escoles cristianes de tot Catalunya van servir de col·legi electoral.  

Les campanes, en situacions convulses, han tingut una funció ben clara consistent a alertar del contratemps. En el cas de Sant Cugat van tocar insistentment la nit de Nadal de l'any 1350 en el moment que fou assassinat l'abat Biure en plena cerimònia religiosa. Els seus diferents tocs ens acompanyen des que naixem fins a la mort.

Cal que els sacerdots facin prèdiques i sermons per a contribuir a fomentar el respecte, la llibertat i la digna recuperació d'un estat lliure i democràtic? Estaria bé. I també fora convenient ajudar a visibilitzar la digna aspiració dels nostre poble i la llibertat dels presos polítics amb significatives accions com ara el repic de campanes cada dia a les 17:14 hores.