On són les nostres cançons

La meva feina com a director del Cor Infantil Sant Cugat em porta cada any per aquestes dates a tenir la sort de sentir cantar nenes i nens que volen entrar a formar part del cor. Per conèixer la seva veu sempre els demano que cantin una cançó que se sàpiguen i els agradi.

Des de ja fa uns anys, especialment des de l'auge dels talent shows televisius, el tipus i l'estil de cançons que he anat sentint ha anat variant, amb una clara tendència cap al repertori de cantants de pop famosos o cançons de pel·lícules infantils i, evidentment, amb l'anglès i el castellà com a idiomes predominants. Més enllà que aquests infants estiguin copiant maneres de cantar que no són pròpies de la seva edat i que, sovint, no són adequades per a la seva veu, el que aquest fet fa qüestionar-me és quin és el substrat cultural que donem als nostres nens i nenes avui en dia. A risc de semblar carca, tinc la sensació que a la gent de la meva generació les cançons populars del nostre país ens eren relativament properes.

A casa o a l'escola havíem sentit cantar o cantàvem cançons com L'Hereu riera, Ton pare no té nas o El dimoni escuat. En canvi, treballant amb el cor, cada vegada són més els nens i nenes que em trobo que desconeixen totalment tot aquest repertori. I em pregunto si és que a la societat on vivim tot el relacionat amb la tradició és vist cada vegada més com quelcom antic i passat de moda. Les nostres cançons són un tresor únic que no podem deixar perdre. Potser hem de trobar la manera de fer-les lluir com es mereixen i que tornin a ser tan actuals com les cançons de la Rosalía.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.