Canviar la dinàmica

Que els Castellers de Sant Cugat estan punxant més sovint del que tocaria a una colla del seu nivell és una cosa objectiva. Ja va passar l’any 2022 i va succeir a l’actuació de Sant Jordi a Igualada. Si una colla pot estar oferint nivell de colla de vuit, però alhora hi ha actuacions on no pot arribar a proposar tres castells de set, és senyal que es depèn de molt poca gent. Quan aquestes persones hi són, la colla pot mostrar un gran nivell, però quan algunes d’aquestes peces no són presents, l’actuació se’n ressent de forma rellevant.

Un cop creiem que la colla té un nivell, una punxada amb castells de sis és un torpede a la línia de flotació de la moral dels membres de la colla. Tant per als qui són presents com per als qui no.

Hem de tenir present que participar en una activitat lúdica i voluntària com els castells depèn en gran mesura de l’estat d'ànim i aquesta és una de les qualitats que més s’han de cuidar del col·lectiu. Amb un esperit positiu, la gent s’engresca i posa pel davant d’altres opcions venir a l’assaig o anar a les actuacions. Amb un humor menys favorable, la tria comença a quedar en mans d’altres condicionants.

És palès, doncs, que una de les maneres de modificar la dinàmica de la colla és canviar l’estat d’ànim. Hi ha diverses formes d’engrescar i cada colla ha de veure quina li funciona més. Però n’hi ha una que falla poc, que és quan es distribueixen les responsabilitats de forma transversal, de manera que cadascun dels membres de la colla se sent protagonista dels èxits. Com deia Xenofont: “Esforcem-nos de manera que cadascú de nosaltres pugui considerar-se a si mateix com artífex de la victòria”.

Gausacs, amunt!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.