La capacitació general del cos

Repetir proves als assajos és una pràctica habitual en el món casteller. Sovint es diu: "Si seguim fent proves, acabarà sortint". Però aquest enfocament, que consisteix a repetir el mateix gest fins a millorar-lo, ja no s'utilitza en altres esports. Els futbolistes no juguen partits complets en cada entrenament ni els corredors de marató recorren la distància sencera cada dia.

Aquest mètode presenta diversos inconvenients:

1. És poc eficient: consumim molt de temps en proves que no sempre són adequades per millorar capacitats específiques
2. No és personalitzat: castellers amb necessitats diferents —com força, resistència o equilibri— fan exactament el mateix entrenament
3. Ens prepara només per aprovar: repetint proves, cap de les capacitats es desenvolupa més enllà del mínim necessari. De manera aïllada, podríem portar-les a un altre nivell que ajudaria molt a superar imprevistos a plaça

A més, l'enfocament basat en la repetició provoca fatiga i lesions. Proves exigents abans d'actuacions importants redueixen el rendiment i posen en risc castellers que treballen prop del seu límit físic. Això afecta especialment la força; castellers poc preparats no haurien d'assajar a màxims pocs dies abans de l'actuació.

Finalment, utilitzar les proves com a única forma de capacitació física limita l'ensenyament de la tècnica a nous castellers, ja que els "titulars" han de pujar repetidament per mantenir l'estat de forma. Això pot dificultar el relleu en posicions clau i frenar l'evolució tècnica de la colla.

Cal un canvi que permeti assajar amb més eficiència, prevenir lesions i assegurar el futur tècnic.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.