Carta als Castellers de Sant Cugat

Des de fa dies estic en deute amb els Castellers de Sant Cugat, després de sorprendre'm amb aquell homenatge a la plaça Vella de Terrassa.

El primer que em ve al cap són totes les persones que es mereixen un reconeixement per la seva dedicació a la colla, com són les diferents juntes que al llarg dels anys han donat continuïtat a la colla; els equips tècnics amb els caps de colla al davant; els equips de canalla, cuidant i vetllant pels més petits; el grup de gralles i timbals, sempre atents al toc i acompanyant la construcció; les persones del tronc, provant una vegada i una altra cada estructura; la pinya, sempre atenta donant confiança amb les mans alçades; la canalla valenta i decidida que corona l'estructura, o aquell grup de persones disposades a tenir a punt l'àpat de la celebració. Tota la colla es mereix un monument. Tothom ha posat el seu granet de sorra per aconseguir unes fites cada vegada millors.

No soc amic de personalitzar, perquè és el grup el que dona sentit a la tasca castellera. És per això que vaig quedar una mica aturat sense saber ben bé què dir. Suposo que ho fèieu per la situació personal que he viscut i que intento superar amb l'atenció mèdica, l'acompanyament de la família i amb el suport de tots vosaltres, família castellera. Moltes gràcies per aquelles paraules, per aquelles abraçades, per aquelles mirades còmplices.

Agraeixo molt la iniciativa d'aquell quadernet senzill, però regal immens per a mi, pel seu contingut, amb les fotos i els escrits, sempre una mica exagerats. Ho accepto de bon grat. No he pogut donar resposta individualitzada, però ho faig ara amb un agraïment sincer i de tot cor. Fins aviat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.