Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Mobilitat al carrer d’Esade
Avui m’he assabentat que les obres del carrer d’Esade duraran dos mesos. Voldria comentar doncs, la possibilitat de canviar el sentit d’aquest carrer (ara és de baixada) per tal d’evitar els embussos que patim tots els ciutadans cada matí al veure’ns obligats a circular per l’avinguda Pla del Vinyet per poder accedir a la ctra. de l’Arrabassada. Si considerem que disposem d’una via directa com és l’avinguda Torreblanca i tenint en compte que els carrers Sant Salvador i Sant Josep també els tallen, no te cap sentit aquesta obligatorietat, i menys quan la circulació dels cotxes procedents de Barcelona poden baixar per l’avinguda de Gràcia i Santa Teresa. Amb aquest canvi, es donaria més fluïdesa als vehicles que circulem pel carrer Cèsar Martinell i zona de Francesc Macià, agilitzant considerablement un recorregut que normalment es fa amb 10 minuts, i que ara es converteix en 30 o, fins i tot, 40 minuts.
Noemí Soberano
Magnífica visita guiada a l’Auditori de Sant Cugat del Vallès
Qui subscriu aquesta carta pertany al col·lectiu de malalts de Parkinson, el nostre col·lectiu és l’Associació Catalana del Parkinson de Sant Cugat i tenim molt bona relació amb l’AVAN, amb qui fem algunes sortides conjuntament. Una d’aquestes sortides va ser el passat dia 18 de febrer per conéixer per dins el nostre
Teatre-Auditori. La primera sorpresa va ser que al vestíbul de l’entrada el propi director del teatre ens va donar la benvinguda i una visió global del que anàvem a veure, a més de tota classe d’informació del funcionament del teatre, les diferents programacions i com es programen les actuacions a fi i efecte que tot estigui en ordre. Jo us asseguro que va ser una visita encantadora, i em reservo el millor pel final. Varem tenir la gran sort de poder presenciar, asseguts a platea, una lliçó magistral de dansa, impartida per José Carlos Martínez director de la Compañía Nacional de Danza, veritablement una joia. Així doncs donem les gràcies al director i a l’hostessa del Teatre-Auditori que tan bé ens van acollir sense oblidar que, amb aquesta dedicació i cura en tots els detalls, estan fent país.
Ramón Bernat Amores
Associació Catalana de Parkinson
Contra les retallades
Divendres passat, 24 de febrer, va sortir publicat en el TOT Sant Cugat i en el Diari, un escrit meu en el qual em queixava de les retallades sanitàries i les seves conseqüències, posant un exemple de rehabilitació i cirurgia menor a l’ambulatori de Valldoreix, em queixava que no ens informessin del que triguen a avisar, per culpa de les retallades, no comprenia com el meu metge, a qui li tinc plena confiança, sempre m’ha tractat correctament, amb afecte, i professionalitat, ens fes demanar hora per a un servei que no ens anaven a donar, la rehabilitació i la cirugia menor. Ens van informar per telèfon que no obrien l’agenda fins al maig, que anéssim trucant; jo vaig creure en aquell moment i ho segueixo creient, que els malalts no podem tolerar que les retallades ens afectin, i que és el nostre dret i el nostre deure protestar, crec que malalts i metges hauríem d’unir les nostres queixes i anar tots contra les retallades de la Generalitat i les del govern central. Dra. Bistuer, sento el malentès, no em vaig saber explicar, les meves queixes eren sobre les retallades i vostè va fer sense voler de xarxa transmissora.
Consol Torrente
‘Standing’
Aquesta ciutat presumeix de ser un lloc d’standing, on una gran majoria tenim títol universitari i molts un bon nivell de renda. Estem en els millors rànquings on despuntem i ens omplim la boca de dir-ho, però sovint la realitat ens indica que molts dels nostres il·lustres conciutadans tenen de tot menys una certa dosi d’educació, tolerància i civisme. Els exemples així ho indiquen: porqueria llençada al carrers, des de restes dels jardins fins a matalassos, mobles i tot tipus d’objectes que amb una simple trucada al 010 es poden passar a recollir. Les cagadetes dels gossets de les races més cares que els seus amos amb gran dosi de cinisme, mestratge i dissimulació deixen carrers i places emmerdades. O els cotxes més cars del mercat aparcats en doble fila o en llocs que obstaculitzen el trànsit. Això sí, la versió català del “No sabe con quien está hablando” s’ha estès per aquesta vila. Els títols no fan la persona.
J. Gómez
De vergüenza
Día 29 de febrero, 16.30 h de la tarde, un entierro, los familiares del difunto no residentes en el municipio siguen al coche fúnebre, éste entra por el único sitio que puede hacerlo, al no tener acceso a través de los jardines como lo ha hecho toda la vida (algunos tienen el privilegio de poder abrir la pilona para sus difuntos, pero ésto es otra historia), el coche fúnebre accede al lugar por la plaça Augusta-plaça de l’Om y allí, delante de la casa abacial, descargan al difunto y lo trasladan en un carrito con ruedas al interior de la iglesia, los familiares que han seguido al coche fúnebre aparcan detrás en la misma plaza, donde no hay ningún tipo de circulación... todos, amigos y familiares dentro de la iglesia, la voz del sacristán pidiendo que los conductores de los vehículos aparcados alrededor del coche fúnebre salgan a retirarlo, porque están a punto de ser denunciados y retirados por la grúa. Se habían presentado en el lugar dos grúas y un agente. Tuvieron que dejar la ceremonia y retirar los vehículos, excepto uno, y fue denunciado, debía ser de algún familiar más allegado que no se enteró... De vergüenza. Alguno/a tuvo un recuerdo de agradecimiento hacia nuestra alcaldesa, aunque ella no tenga la culpa. Sra. Mercè Conesa, solucione de una vez y para siempre el acceso al Monasterio, sobre todo el de nuestros difuntos.
Pedro Vallejo
Avui m’he assabentat que les obres del carrer d’Esade duraran dos mesos. Voldria comentar doncs, la possibilitat de canviar el sentit d’aquest carrer (ara és de baixada) per tal d’evitar els embussos que patim tots els ciutadans cada matí al veure’ns obligats a circular per l’avinguda Pla del Vinyet per poder accedir a la ctra. de l’Arrabassada. Si considerem que disposem d’una via directa com és l’avinguda Torreblanca i tenint en compte que els carrers Sant Salvador i Sant Josep també els tallen, no te cap sentit aquesta obligatorietat, i menys quan la circulació dels cotxes procedents de Barcelona poden baixar per l’avinguda de Gràcia i Santa Teresa. Amb aquest canvi, es donaria més fluïdesa als vehicles que circulem pel carrer Cèsar Martinell i zona de Francesc Macià, agilitzant considerablement un recorregut que normalment es fa amb 10 minuts, i que ara es converteix en 30 o, fins i tot, 40 minuts.
Noemí Soberano
Magnífica visita guiada a l’Auditori de Sant Cugat del Vallès
Qui subscriu aquesta carta pertany al col·lectiu de malalts de Parkinson, el nostre col·lectiu és l’Associació Catalana del Parkinson de Sant Cugat i tenim molt bona relació amb l’AVAN, amb qui fem algunes sortides conjuntament. Una d’aquestes sortides va ser el passat dia 18 de febrer per conéixer per dins el nostre
Teatre-Auditori. La primera sorpresa va ser que al vestíbul de l’entrada el propi director del teatre ens va donar la benvinguda i una visió global del que anàvem a veure, a més de tota classe d’informació del funcionament del teatre, les diferents programacions i com es programen les actuacions a fi i efecte que tot estigui en ordre. Jo us asseguro que va ser una visita encantadora, i em reservo el millor pel final. Varem tenir la gran sort de poder presenciar, asseguts a platea, una lliçó magistral de dansa, impartida per José Carlos Martínez director de la Compañía Nacional de Danza, veritablement una joia. Així doncs donem les gràcies al director i a l’hostessa del Teatre-Auditori que tan bé ens van acollir sense oblidar que, amb aquesta dedicació i cura en tots els detalls, estan fent país.
Ramón Bernat Amores
Associació Catalana de Parkinson
Contra les retallades
Divendres passat, 24 de febrer, va sortir publicat en el TOT Sant Cugat i en el Diari, un escrit meu en el qual em queixava de les retallades sanitàries i les seves conseqüències, posant un exemple de rehabilitació i cirurgia menor a l’ambulatori de Valldoreix, em queixava que no ens informessin del que triguen a avisar, per culpa de les retallades, no comprenia com el meu metge, a qui li tinc plena confiança, sempre m’ha tractat correctament, amb afecte, i professionalitat, ens fes demanar hora per a un servei que no ens anaven a donar, la rehabilitació i la cirugia menor. Ens van informar per telèfon que no obrien l’agenda fins al maig, que anéssim trucant; jo vaig creure en aquell moment i ho segueixo creient, que els malalts no podem tolerar que les retallades ens afectin, i que és el nostre dret i el nostre deure protestar, crec que malalts i metges hauríem d’unir les nostres queixes i anar tots contra les retallades de la Generalitat i les del govern central. Dra. Bistuer, sento el malentès, no em vaig saber explicar, les meves queixes eren sobre les retallades i vostè va fer sense voler de xarxa transmissora.
Consol Torrente
‘Standing’
Aquesta ciutat presumeix de ser un lloc d’standing, on una gran majoria tenim títol universitari i molts un bon nivell de renda. Estem en els millors rànquings on despuntem i ens omplim la boca de dir-ho, però sovint la realitat ens indica que molts dels nostres il·lustres conciutadans tenen de tot menys una certa dosi d’educació, tolerància i civisme. Els exemples així ho indiquen: porqueria llençada al carrers, des de restes dels jardins fins a matalassos, mobles i tot tipus d’objectes que amb una simple trucada al 010 es poden passar a recollir. Les cagadetes dels gossets de les races més cares que els seus amos amb gran dosi de cinisme, mestratge i dissimulació deixen carrers i places emmerdades. O els cotxes més cars del mercat aparcats en doble fila o en llocs que obstaculitzen el trànsit. Això sí, la versió català del “No sabe con quien está hablando” s’ha estès per aquesta vila. Els títols no fan la persona.
J. Gómez
De vergüenza
Día 29 de febrero, 16.30 h de la tarde, un entierro, los familiares del difunto no residentes en el municipio siguen al coche fúnebre, éste entra por el único sitio que puede hacerlo, al no tener acceso a través de los jardines como lo ha hecho toda la vida (algunos tienen el privilegio de poder abrir la pilona para sus difuntos, pero ésto es otra historia), el coche fúnebre accede al lugar por la plaça Augusta-plaça de l’Om y allí, delante de la casa abacial, descargan al difunto y lo trasladan en un carrito con ruedas al interior de la iglesia, los familiares que han seguido al coche fúnebre aparcan detrás en la misma plaza, donde no hay ningún tipo de circulación... todos, amigos y familiares dentro de la iglesia, la voz del sacristán pidiendo que los conductores de los vehículos aparcados alrededor del coche fúnebre salgan a retirarlo, porque están a punto de ser denunciados y retirados por la grúa. Se habían presentado en el lugar dos grúas y un agente. Tuvieron que dejar la ceremonia y retirar los vehículos, excepto uno, y fue denunciado, debía ser de algún familiar más allegado que no se enteró... De vergüenza. Alguno/a tuvo un recuerdo de agradecimiento hacia nuestra alcaldesa, aunque ella no tenga la culpa. Sra. Mercè Conesa, solucione de una vez y para siempre el acceso al Monasterio, sobre todo el de nuestros difuntos.
Pedro Vallejo