Carta sanitària de drets i deures

Ara que ja hem passat Nadal, els Reis i totes les festes tan familiars, tornem a la quotidianitat, les llumeneres que han il·luminat els nostres carrers i places s'han apagat i tenim les mateixes alegries i els mateixos maldecaps que fa un mes. I entre els problemes que tenim al davant, i no és l'únic, és la Sanitat.

Aquest dissabte es va celebrar una manifestació a Terrassa per demanar, una vegada més, allò que pot sonar a sabut, però que no acaba d'arribar per més que la ciutadania s'hi esforci: que el metge/metgessa de capçalera ens visiti en 48 h, que tinguem pediatre i odontòleg a tots els CAPs, que es millorin les condicions laborals del personal sanitari, que es dediqui el 25% del pressupost de sanitat a l'atenció primària i que la gestió de la sanitat sigui totalment pública. Així doncs, res de nou sot la capa del sol.

De fet, totes aquestes premisses i moltes d'altres, estan perfectament recollides en la Carta de Drets i Deures de la Ciutadania, elaborada, no us ho creureu, l'any 2015 quan Boi Ruiz era conseller de Sanitat. La Carta no pretén ser un text legal, sinó una manera de visualitzar les regles que han de regir les relacions entre l'administració, els professionals sanitaris i la ciutadania. La conformen 10 apartats, dels quals volem destacar: la promoció i protecció de la salut, l'accés universal al sistema sanitari, l'equitat i no discriminació de les persones, la intimitat i confidencialitat, el dret a la informació sanitària i a la participació.

Els anunciats són prou explícits per demostrar l'abast del document i la seva vigència. Només cal portar-los a la pràctica amb una bona organització, professionals respectats i ben remunerats, posar les persones al centre d'atenció i facilitar l'accés a la informació. Tan senzill com això!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.