Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La carta de la setmana
Els pessebres casolans de Sant Cugat
Any rere any, quan arriben aquestes dates hi ha un fet tan entranyable com discret, sinó hi poses atenció et pot passar fins i tot desapercebut, però us ben asseguro que si agafeu el vici, us enganxarà! Es tracta dels pessebres casolans, aquestes petites meravelles que es poden veure en els anomenats “quartos de reixa” o a les finestres baixes de les cases més antigues del nostre poble.
A casa, vàrem agafar el costum quan els nens eren petits, d’anar a veure els “pessebres de les cases” -que deien ells-, formava part de les activitats nadalenques. Podíem passar una bona estona badant i comentant cada una d’aquestes petites meravelles. Val a dir que encara ho faig, reconec que m’ha enganxat!
Aquesta tradició forma part també de l’encant de Sant Cugat, que ha sabut preservar-la, altres municipis que com el nostre han crescut, han perdut aquest patrimoni.
Darrere aquests pessebres, hi ha hores de feina, d’enginy, d’innovació, de creativitat... valors molt arrelats al país, voldria aprofitar aquestes línies per felicitar totes les persones que ho fan possible i encoratjar-les a seguir deixant-nos gaudir de les seves creacions.
Àngels Ponsa i Roca
Al Excmo. Ayuntamiento
A causa de una caída con motivo de las obras en la plaza Barcelona el 16 de mayo pasado, reclamé al Dep. de Responsabilidad Patrimonial daños materiales sufridos -arreglo de gafas y llavero-, en total 60 euros. Los corporales ya los asumió mi Sanidad Privada, y no fue muy aparatoso. Después de pedirme un sinfín de datos, fotos, testigos, etc. (lo fueron 2 vecinos, y el equipo de obras del propio Ayuntamiento), 6 meses después responden que “cal atribuir l’accident a la manca de cura de la pròpia víctima”, y además, que “havia d’haver extremat les precaucions en transitar per la zona afectada”. Hago constar que tropecé con el tablón de madera de acceso a la vivienda, que ese día no tenía vallas protectoras en ambos lados. Parece que me tachan de culpable de la caída. ¡Increíble!.
El Ayuntamiento recibió un premio de transparencia hace tiempo, más con estos recortes no obtendrán el de Responsabilidad Patrimonial.
Considero que, la seva resposta sembla un ‘acudit’. Un altre, que també és molt divertit, i de l’estil del seu, és el següent: “Que si mi abuela tuviera barba, sería mi abuelo”.
Tinguin un bon Nadal, i estiguin ben segurs que, amb aquesta particular filosofia, en temps de votacions tenim memòria històrica. I que els d’Orient els portin més bon criteri i “seny” que fa molta falta.
Atentament.
Mariangela Palacios
Maria Dolors San Masana, filla de can San
Has marxat en silenci, discretament, serena, sense fer soroll, sense queixar-te, donant-nos fins l’últim moment una nova ensenyança de vida.
Així eres tu: directa, transparent, pràctica, autèntica, generosa, pensant sempre primer en els altres.
Has triat el com, el quan i amb qui. I ara ens reconforta comprendre el perquè:
• No has volgut dir-nos adéu, perquè sabies molt bé que no et deixaríem marxar.
• Ho has fet feliç, satisfeta, amb una vida completa i plena, entregada a tots nosaltres.
• I, compromesa amb la teva fe, has triat aquests dies de Nadal, que celebràvem tots junts amb tanta il·lusió.
• També has volgut escollir amb qui passar els teus darrers moments, a les mans dels doctors i les infermeres que més et mimaven i et coneixien. Avui t’acomiadem tristos, recordant amb emoció tants i tants moments meravellosos compartits junts. Seguirem units amb la fortalesa i valentia que sempre ens has contagiat.
Esposa, mare, àvia, amiga... Gràcies per estimar-nos tant.
Família Ranera San
Envia'ns la teva carta!
bustia@totsantcugat.cat
Les cartes no poden sobrepassar les 15 línies amb cos de lletra 12.
El 'TOT' Sant Cugat es reserva el dret a reduir i a editar les cartes que ho requereixin.
Els pessebres casolans de Sant Cugat
Any rere any, quan arriben aquestes dates hi ha un fet tan entranyable com discret, sinó hi poses atenció et pot passar fins i tot desapercebut, però us ben asseguro que si agafeu el vici, us enganxarà! Es tracta dels pessebres casolans, aquestes petites meravelles que es poden veure en els anomenats “quartos de reixa” o a les finestres baixes de les cases més antigues del nostre poble.
A casa, vàrem agafar el costum quan els nens eren petits, d’anar a veure els “pessebres de les cases” -que deien ells-, formava part de les activitats nadalenques. Podíem passar una bona estona badant i comentant cada una d’aquestes petites meravelles. Val a dir que encara ho faig, reconec que m’ha enganxat!
Aquesta tradició forma part també de l’encant de Sant Cugat, que ha sabut preservar-la, altres municipis que com el nostre han crescut, han perdut aquest patrimoni.
Darrere aquests pessebres, hi ha hores de feina, d’enginy, d’innovació, de creativitat... valors molt arrelats al país, voldria aprofitar aquestes línies per felicitar totes les persones que ho fan possible i encoratjar-les a seguir deixant-nos gaudir de les seves creacions.
Àngels Ponsa i Roca
Al Excmo. Ayuntamiento
A causa de una caída con motivo de las obras en la plaza Barcelona el 16 de mayo pasado, reclamé al Dep. de Responsabilidad Patrimonial daños materiales sufridos -arreglo de gafas y llavero-, en total 60 euros. Los corporales ya los asumió mi Sanidad Privada, y no fue muy aparatoso. Después de pedirme un sinfín de datos, fotos, testigos, etc. (lo fueron 2 vecinos, y el equipo de obras del propio Ayuntamiento), 6 meses después responden que “cal atribuir l’accident a la manca de cura de la pròpia víctima”, y además, que “havia d’haver extremat les precaucions en transitar per la zona afectada”. Hago constar que tropecé con el tablón de madera de acceso a la vivienda, que ese día no tenía vallas protectoras en ambos lados. Parece que me tachan de culpable de la caída. ¡Increíble!.
El Ayuntamiento recibió un premio de transparencia hace tiempo, más con estos recortes no obtendrán el de Responsabilidad Patrimonial.
Considero que, la seva resposta sembla un ‘acudit’. Un altre, que també és molt divertit, i de l’estil del seu, és el següent: “Que si mi abuela tuviera barba, sería mi abuelo”.
Tinguin un bon Nadal, i estiguin ben segurs que, amb aquesta particular filosofia, en temps de votacions tenim memòria històrica. I que els d’Orient els portin més bon criteri i “seny” que fa molta falta.
Atentament.
Mariangela Palacios
Maria Dolors San Masana, filla de can San
Has marxat en silenci, discretament, serena, sense fer soroll, sense queixar-te, donant-nos fins l’últim moment una nova ensenyança de vida.
Així eres tu: directa, transparent, pràctica, autèntica, generosa, pensant sempre primer en els altres.
Has triat el com, el quan i amb qui. I ara ens reconforta comprendre el perquè:
• No has volgut dir-nos adéu, perquè sabies molt bé que no et deixaríem marxar.
• Ho has fet feliç, satisfeta, amb una vida completa i plena, entregada a tots nosaltres.
• I, compromesa amb la teva fe, has triat aquests dies de Nadal, que celebràvem tots junts amb tanta il·lusió.
• També has volgut escollir amb qui passar els teus darrers moments, a les mans dels doctors i les infermeres que més et mimaven i et coneixien. Avui t’acomiadem tristos, recordant amb emoció tants i tants moments meravellosos compartits junts. Seguirem units amb la fortalesa i valentia que sempre ens has contagiat.
Esposa, mare, àvia, amiga... Gràcies per estimar-nos tant.
Família Ranera San
Envia'ns la teva carta!
bustia@totsantcugat.cat
Les cartes no poden sobrepassar les 15 línies amb cos de lletra 12.
El 'TOT' Sant Cugat es reserva el dret a reduir i a editar les cartes que ho requereixin.