Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La carta de la setmana
Dubtosa eficiència municipal
El 5 d’octubre de 2012 lliuràvem al cementiri de Sant Cugat la documentació i el pagament corresponents al canvi de titularitat del nínxol familiar.
En teoria, en un parell de mesos havia d’estar regularitzat. Però després de més de vuit mesos i vàries visites a les oficines ens diuen que aquest tràmit l’ha d’aprovar l’Ajuntament, i que, pel que sembla, no és prioritari. Per consolar-nos ens mostren una pila de sol·licituds com la nostra tot dient que “molta gent es troba en la mateixa situació”.
Deu ser un tema massa banal per merèixer l’atenció dels nostres regidors?
Serà perquè els morts no poden votar?
Joan Anton Trigueros
Josep Gómez Miralles
El dia 30 de juny ens va deixar el meu avi, Josep Gómez, als 86 anys d’edat. Santcugatenc de naixement i gran enamorat del seu poble i de les seves arrels, sense tenir una infància fàcil, la seva força el va fer tirar la seva família endavant sent un nen i quan ja va ser una persona adulta i va conèixer la seva estimada Lola (la meva àvia), va treballar nit i dia si feia falta per tenir casa seva ben cuidada i atesa i tirar endavant la Cati (la meva mare) i la Presen (la meva tieta), i que mai els faltés res. Tal com anàvem arribant els nous membres de la família, el Magí (el meu tiet) i els néts, Glòria, Sergi, Llorenç i Josep, ell (el pal de paller) i la iaia Lola sempre ens van ensenyar els valors de la vida i ens van fer ser el que ara som, una família unida i que ens estimem per sobre de tot, després, tal com anàvem creixent i anaven arribant nous membres, la meva estimada Birgi i el Ramon (el meu cunyat) encara van fer més gran l’admiració que li tinc per la manera de fer-los un més de la seva vida, que era la seva família.
Als que el veu conèixer no dubteu que ell us estimava perquè éreu part de la seva vida que tant s’estimava.
Avi, com vaig dir a l’església, l’únic consol que em queda és que ja torneu a estar junts, tu i la iaia, sempre us portaré dins del meu cor i em sentiré orgullós de ser el vostre nét, us estimo moltíssim i mai us oblidaré. Gràcies avi, gràcies iaia. Fins sempre.
Sergi Sanchez Gomez
En defensa pròpia
Sembla mentida l’abandó a que ens té sotmès l’Ajuntament de Sant Cugat. Aquest dissabte han decidit unilateralment i sense dret a rèplica que les portes dels comerços romanguin tancades. Sí, és la festa del poble... però també hem de pagar els lloguers, personal, IBI i no podem obviar que vivim en una crisi econòmica que ens ofega a tots i els comerciants no en som aliens.
El nostre consistori juntament amb una altra associació que s’atribueix la representativitat del comerç de la ciutat ha decidit per l’article 26 que la diada de Sant Pere que s’escau en dissabte sigui festiu a tots els efectes i que els que vulguin anar de botigues ho facin fora de Sant Cugat!
Prou de pals a les rodes a tots els comerciants que no ens sotmetem als dictats de l’oficialitat centralitzadora que ens margina amb aquesta i d’altres actuacions de dubtosa legalitat...
D’altra banda, tot passejant pel poble gaudirem de les típiques paradetes ambulants mentre que les portes dels nostres comerços lluiran tancades. Volem senyors polítics més atenció a les veus que s’alcen en contra de decisions que ens afecten a tots.
Atentament.
Centre-Vila Associació de Comerciants
Agradecimiento
En primer lugar, quiero dar las gracias a las personas que me prestaron ayuda, el pasado día 1 de julio, cuando me tropecé y me caí, en el Pla del Vinyet, por el mal estado del suelo. Gracias por su colaboración, así como al servicio del SEM y Policía Local. Por suerte, aún quedan personas humanitarias. Por favor, le pido al Ayuntamiento que arregle las aceras, ya que mi caída, dentro de haber sido bastante fuerte, podría haber tenido peores consecuencias.
Solucionen el problema, gracias.
Dolors Gimenez
Problemàtica a les carreteres de la Floresta
Sant Cugat presumeix de ser una ciutat neta, amb gran enllumenat, amb gran consciència del medi ambient i amb bones carreteres i novetats urbanístiques, com és l’’smart street’. Tot i així, sembla tenir una bena als ulls pels districtes veïns, com la Floresta, on sembla ben bé una altra ciutat. Ja fa temps que tant a l’Arrabassada com a la Floresta hi habiten porcs senglars. No és difícil trobar-te’n alguns al mig de qualsevol carretera d’aquesta zona a la nit, on solen anar en grup.
Apareixen de nit en carreteres en mal estat o de poc enllumenat, com m’he trobat en diverses ocasions on se m’han creuat en corbes amb poca visibilitat i en les quals he xocat amb algun d’ells.
La problemàtica és insostenible i s’hauria d’estudiar aquest assumpte ara i a consciència i no esperar que passi alguna desgràcia per posar-hi remei. Si Sant Cugat vol presumir d’una bona ciutat també hauria de tenir en compte aquestes zones, aplicant-hi les mesures necessàries perquè els de la Floresta també estiguem orgullosos de dir que som de Sant Cugat.
Martí Arimany
Agraïment
El passat dia 30 la nostra mare va patir un atac de cor a l’avinguda de Torre Blanca. Des d’aquestes línies volem donar les gràcies a totes aquelles persones que en aquell moment la van atendre i van fer-li costat: veïns i vianants, personal sanitari, policia i personal d’urgències de la Mútua Terrassa, i en general a l’escombriaire Juan Enrique Tinoco per fer-li els primers auxilis fins a l’arribada de l’ambulància. A més, volem agrair el suport i afecte que ens regalen cada dia els nostres familiars i amics. Mare, àvia, t’estimarem sempre.
Família Soriano Jarque
La plaga de cotorres
Com molts habitants de Sant Cugat hauran pogut observar, l’augment considerable de “cotorres” a la nostra ciutat s’està convertint en un problema any rere any consolidant-se com una veritable plaga que s’escampa ja per tots els barris encara que la plantació d’arbrat sigui escassa. El soroll que provoquen les 24 hores del dia se’ns fa insuportable pels que ho hem de sofrir, impedint-nos sortir a les terrasses per gaudir de la tranquil·litat que aquest poble ens oferia.
M’he adreçat en diferents ocasions a l’Ajuntament demanant una solució, però sembla ser que no hi ha cap mena de voluntat per part dels seus responsables, doncs la única intervenció que em van proposar era la retirada d’alguns nius en temps de poda, la qual cosa resulta totalment ineficaç, perquè els segueixen fent en altres varietats d’arbres cada temporada. Tanmateix estan allunyant altres ocells autòctons i fent malbé tota mena d’arbres fins i tot els protegits, convertint-se així en una varietat de “super-cotorres” que es reprodueixen massivament per l’absència de depredadors. Jo també em solidaritzo amb el Sr. Francesc Serra, demanant al nostre Ajuntament una actuació dràstica i urgent per solucionar aquest problema.
M. Atienza
Envia'ns la teva carta!
bustia@totsantcugat.cat
Les cartes no poden sobrepassar les 15 línies amb cos de lletra 12.
El 'TOT' Sant Cugat es reserva el dret a reduir i a editar les cartes que ho requereixin.
| Un castell de focs inoblidable Voldria donar les gràcies a tots aquells propietaris de gossos que no recullen els excrements de les seves estimades mascotes. Gràcies a ells molta gent que va seure a la gespa del turó de Can Mates trigarà a oblidar el magnífic castell de focs de la Festa Major. Teresa Sàrries |
Dubtosa eficiència municipal
El 5 d’octubre de 2012 lliuràvem al cementiri de Sant Cugat la documentació i el pagament corresponents al canvi de titularitat del nínxol familiar.
En teoria, en un parell de mesos havia d’estar regularitzat. Però després de més de vuit mesos i vàries visites a les oficines ens diuen que aquest tràmit l’ha d’aprovar l’Ajuntament, i que, pel que sembla, no és prioritari. Per consolar-nos ens mostren una pila de sol·licituds com la nostra tot dient que “molta gent es troba en la mateixa situació”.
Deu ser un tema massa banal per merèixer l’atenció dels nostres regidors?
Serà perquè els morts no poden votar?
Joan Anton Trigueros
Josep Gómez Miralles
El dia 30 de juny ens va deixar el meu avi, Josep Gómez, als 86 anys d’edat. Santcugatenc de naixement i gran enamorat del seu poble i de les seves arrels, sense tenir una infància fàcil, la seva força el va fer tirar la seva família endavant sent un nen i quan ja va ser una persona adulta i va conèixer la seva estimada Lola (la meva àvia), va treballar nit i dia si feia falta per tenir casa seva ben cuidada i atesa i tirar endavant la Cati (la meva mare) i la Presen (la meva tieta), i que mai els faltés res. Tal com anàvem arribant els nous membres de la família, el Magí (el meu tiet) i els néts, Glòria, Sergi, Llorenç i Josep, ell (el pal de paller) i la iaia Lola sempre ens van ensenyar els valors de la vida i ens van fer ser el que ara som, una família unida i que ens estimem per sobre de tot, després, tal com anàvem creixent i anaven arribant nous membres, la meva estimada Birgi i el Ramon (el meu cunyat) encara van fer més gran l’admiració que li tinc per la manera de fer-los un més de la seva vida, que era la seva família.
Als que el veu conèixer no dubteu que ell us estimava perquè éreu part de la seva vida que tant s’estimava.
Avi, com vaig dir a l’església, l’únic consol que em queda és que ja torneu a estar junts, tu i la iaia, sempre us portaré dins del meu cor i em sentiré orgullós de ser el vostre nét, us estimo moltíssim i mai us oblidaré. Gràcies avi, gràcies iaia. Fins sempre.
Sergi Sanchez Gomez
En defensa pròpia
Sembla mentida l’abandó a que ens té sotmès l’Ajuntament de Sant Cugat. Aquest dissabte han decidit unilateralment i sense dret a rèplica que les portes dels comerços romanguin tancades. Sí, és la festa del poble... però també hem de pagar els lloguers, personal, IBI i no podem obviar que vivim en una crisi econòmica que ens ofega a tots i els comerciants no en som aliens.
El nostre consistori juntament amb una altra associació que s’atribueix la representativitat del comerç de la ciutat ha decidit per l’article 26 que la diada de Sant Pere que s’escau en dissabte sigui festiu a tots els efectes i que els que vulguin anar de botigues ho facin fora de Sant Cugat!
Prou de pals a les rodes a tots els comerciants que no ens sotmetem als dictats de l’oficialitat centralitzadora que ens margina amb aquesta i d’altres actuacions de dubtosa legalitat...
D’altra banda, tot passejant pel poble gaudirem de les típiques paradetes ambulants mentre que les portes dels nostres comerços lluiran tancades. Volem senyors polítics més atenció a les veus que s’alcen en contra de decisions que ens afecten a tots.
Atentament.
Centre-Vila Associació de Comerciants
Agradecimiento
En primer lugar, quiero dar las gracias a las personas que me prestaron ayuda, el pasado día 1 de julio, cuando me tropecé y me caí, en el Pla del Vinyet, por el mal estado del suelo. Gracias por su colaboración, así como al servicio del SEM y Policía Local. Por suerte, aún quedan personas humanitarias. Por favor, le pido al Ayuntamiento que arregle las aceras, ya que mi caída, dentro de haber sido bastante fuerte, podría haber tenido peores consecuencias.
Solucionen el problema, gracias.
Dolors Gimenez
Problemàtica a les carreteres de la Floresta
Sant Cugat presumeix de ser una ciutat neta, amb gran enllumenat, amb gran consciència del medi ambient i amb bones carreteres i novetats urbanístiques, com és l’’smart street’. Tot i així, sembla tenir una bena als ulls pels districtes veïns, com la Floresta, on sembla ben bé una altra ciutat. Ja fa temps que tant a l’Arrabassada com a la Floresta hi habiten porcs senglars. No és difícil trobar-te’n alguns al mig de qualsevol carretera d’aquesta zona a la nit, on solen anar en grup.
Apareixen de nit en carreteres en mal estat o de poc enllumenat, com m’he trobat en diverses ocasions on se m’han creuat en corbes amb poca visibilitat i en les quals he xocat amb algun d’ells.
La problemàtica és insostenible i s’hauria d’estudiar aquest assumpte ara i a consciència i no esperar que passi alguna desgràcia per posar-hi remei. Si Sant Cugat vol presumir d’una bona ciutat també hauria de tenir en compte aquestes zones, aplicant-hi les mesures necessàries perquè els de la Floresta també estiguem orgullosos de dir que som de Sant Cugat.
Martí Arimany
Agraïment
El passat dia 30 la nostra mare va patir un atac de cor a l’avinguda de Torre Blanca. Des d’aquestes línies volem donar les gràcies a totes aquelles persones que en aquell moment la van atendre i van fer-li costat: veïns i vianants, personal sanitari, policia i personal d’urgències de la Mútua Terrassa, i en general a l’escombriaire Juan Enrique Tinoco per fer-li els primers auxilis fins a l’arribada de l’ambulància. A més, volem agrair el suport i afecte que ens regalen cada dia els nostres familiars i amics. Mare, àvia, t’estimarem sempre.
Família Soriano Jarque
La plaga de cotorres
Com molts habitants de Sant Cugat hauran pogut observar, l’augment considerable de “cotorres” a la nostra ciutat s’està convertint en un problema any rere any consolidant-se com una veritable plaga que s’escampa ja per tots els barris encara que la plantació d’arbrat sigui escassa. El soroll que provoquen les 24 hores del dia se’ns fa insuportable pels que ho hem de sofrir, impedint-nos sortir a les terrasses per gaudir de la tranquil·litat que aquest poble ens oferia.
M’he adreçat en diferents ocasions a l’Ajuntament demanant una solució, però sembla ser que no hi ha cap mena de voluntat per part dels seus responsables, doncs la única intervenció que em van proposar era la retirada d’alguns nius en temps de poda, la qual cosa resulta totalment ineficaç, perquè els segueixen fent en altres varietats d’arbres cada temporada. Tanmateix estan allunyant altres ocells autòctons i fent malbé tota mena d’arbres fins i tot els protegits, convertint-se així en una varietat de “super-cotorres” que es reprodueixen massivament per l’absència de depredadors. Jo també em solidaritzo amb el Sr. Francesc Serra, demanant al nostre Ajuntament una actuació dràstica i urgent per solucionar aquest problema.
M. Atienza
Envia'ns la teva carta!
bustia@totsantcugat.cat
Les cartes no poden sobrepassar les 15 línies amb cos de lletra 12.
El 'TOT' Sant Cugat es reserva el dret a reduir i a editar les cartes que ho requereixin.