Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La carta de la setmana
La veritat
Hola! Sóc molt gran i voldria parlar pera als joves i no tan joves, els que no han passat la guerra no saben res del que va passar. Ara sento persones que diuen coses que no són certes, i es creuen que tenen tota la raó. Vull que sàpiguen el que va passar: el dia 1 d’abril del 1939 va acabar la guerra. Jo tenia 15 anys, i recordo que vaig pensar: “Gràcies a Déu ja no mataran més”, però passats uns dies vaig anar veient que la cosa no era tan senzilla. Gana? La mateixa. El més trist és que els catalans vam néixer aquell dia. “No teníem història”, no podíem parlar la nostra estimada llengua, ni cantar, ni ballar sardanes; ens ho van negar tot.
Els grans homes de ciència de totes les classes van ser destituïts dels seus càrrecs; molts, per sentir-se catalans, els tancaven a la presó. Va ser denigrant.
El poble ens va trobar pobres, desnodrits, acabats, malalts. Què podíem fer? Pensar “d’un temps en vindrà un altre” i resignar-se. Estàvem desfets. I així van passar quaranta anys. El que ens van fer no té perdó.
Eulàlia Auladell Xercavins
Bicicletes
Cada dia es parla sobre la protecció de les persones que van en bicicleta, però què passa amb els vianants que van per les voreres i som envaïts per aquests vehicles??... El passat dimecres 25 de setembre, anàvem els meus fills i jo per la rambla del Celler... i de sobte, zass... un noi en bicicleta i parlant pel mòbil!! El vaig increpar, doncs per poc atropella el meu fill petit. Ell tenia un “cediu el pas” dibuixat al carril bici, és a dir, ells també tenen senyals a cada cruïlla de vorera o fins i tot per creuar els carrers... Les bicicletes tenen cediu el pas dibuixat a terra. Ells ja dedueixen que tenen prioritat a l’hora de creuar i els cotxes hem de parar ... doncs no senyors, heu de parar!!!
A veure si l’Ajuntament, d’una vegada per totes, obliga a posar matrícules per poder denunciar en el cas que alguna cosa passés, doncs què hauria passat si no hagués pogut agafar el meu fill a temps?
Cada cop circulen més ciclistes pel municipi amb una total impunitat.
Noemí S. M.
T’estimo, Sant Cugat!
Vaig viure al centre de la vila fins als 12 anys, quan la meva família es va traslladar a Valldoreix. Tot i ésser ben al costat, des de llavors he enyorat Sant Cugat, sentint-me allunyada del meu poble. Hi passava sovint: per anar a comprar, sortir a prendre alguna cosa, participar en activitats culturals… però finalment sempre havia de marxar. He crescut pensant “algun dia hi tornaré!”.
Ara tinc 24 anys, i de fa pocs mesos que visc en un piset amb el meu xicot al costat del Parc Central.
Em sento feliç de tornar a ser aquí, de formar part de la vila un altre cop. Participar en les activitats del poble des de dins, sabent que en ara formo part, crea un sentiment d’arrelament i un orgull de pertinença que fins ara no havia conegut.
Voldria expressar la meva alegria a tot el que forma el poble i al món sencer. T’estimo, Sant Cugat!
Sara Dallarés
FGC fins a Sant Cugat
Sóc veïna de Sant Cugat i he creat una pàgina a Internet per recollir signatures per un transport accessible per a la nostra comunitat. Podeu signar i pressionar perquè canviïn les tarifes dels FGC.
Us prego que col·laboreu a aconseguir-ho.
https://secure.avaaz.org/es/petition/Trasnporte_para_tods/
Gloria Maese
Listas de espera
Efectivamente el señor Jaume Espina Faidella tiene toda la razón cuando dice en “Cartes dels lectors” que la Sanitat Pública esta alargando lo más posible las listas de espera, tal vez esperando que ya no se tenga nada que esperar.
Mi señora, que adolece del hombro derecho desde enero del 2013, le dijo el doctor que no tenía importancia su dolor y que podía ser reumatológico vamos a ojo de buen cubero. Posteriormente persiste el dolor y ante la insistencia, en el mes de mayo se solicita una ecografía que se realizó en septiembre aguantando el dolor y finalmente se sabe el diagnóstico... comienzo de rotura del tendón y que requiere cirugía.
Rotura que aconseja una resonancia magnética (el doctor la solicita con prioridad), pero cual es nuestra sorpresa cuando llamamos a la Mutúa de Terrasa y nos dicen que la resonancia siendo con prioridad puede ser efectiva en unos siete meses. ¿Y la operación creen que podrá ser dentro de este siglo o tal vez en la otra vida?
José A. Lorenz
Can Dino’s, 22 de juny de 2013
Enguany es compleixen trenta anys de la inauguració de Can Dino’s. Trenta anys d’ençà que va obrir la seva botiga a Sant Cugat.
Trenta anys pentinant gossos, venent menjar per a uns i per a d’altres, venent sorra per a gats... Trenta anys atenent aquells a qui ens hem acostat perquè ens agraden les bèsties. Trenta anys de caliu i d’amistat.
Justament aquest any coincideix amb el setantè aniversari de la mestressa, la Carme, i el cinquantè aniversari d’en Jordi, el fill gran. Triple aniversari, doncs, i triple motiu de celebració per a una família que ha dedicat la seva vida al tracte amb les bèsties i a facilitar que nosaltres, els qui ens agraden, els poguéssim tenir.
Bèsties que s’han fet amigues dels nens i els grans que n’han tingut cura.
Bèsties companyes, bèsties amigues, bèsties manyagues.
Bèsties que ens estan dient constantment que la vida té un sol cos i mil milions de formes distintes.
Bèsties que ens estan explicant a poc a poc que tot és un miracle que potser no entendrem mai, és cert, però que fàcilment podem estimar. Només cal mirar als ulls d’aquestes bèsties que ens fan companyia i observar com elles miren els nostres. I com mirant-nos-hi ens pregunten tantes coses que, no només no sabrem respondre, sinó que encara ens ompliran més de dubtes i preguntes davant aquesta misteriosa grandesa que se’ns escapa.
Per aquests primers trenta anys de dedicació a una feina que ha repartit tanta felicitat als qui ens estimem la vida, tingui la cara que tingui, gent de Can Dino’s: Carme, Jordi gran, Jordi jove, David, Noè, i els qui us acompanyen, moltes gràcies!
I en aquest triple aniversari rebeu la nostra cordial felicitació i el nostre fervent desig de felicitat.
Enric Larreula Vidal
Resposta al senyor Jordi Puigneró
Llegeixo al TOT del dia 4 d’octubre la carta de la senyora Irene Palazón, que explica que amb motiu de la Mitja Marató de Sant Cugat, la grua municipal va emportar-se el seu cotxe, que estava correctament aparcat en un punt del recorregut i li va carregar després, per recuperar-lo, el cost del servei, uns 120 euros.
La indignació de la senyora Palazón, a qui no conec, és del tot justificada. La conseqüència que aplica l’Ajuntament és excessiva. La senyora Palazón no ha comès cap infracció, només s’ha distret. Tot just després, el tinent d’alcalde de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia de l’Ajuntament, respon amb la llei a la mà. I prou. Jo entenc que la senyora Palazón no li demanava aquesta resposta administrativa, que no compromet a res, que fuig d’estudi. Li demanava (i els ciutadans demanem als nostres polítics) que treballin per construir un país millor, impulsant, entre altres coses, lleis més justes i respectuoses. Ens hi atrevim?
Jordi Pelejero
Retirada de vehicles per cursa
El motiu que m’impulsa a escriure aquesta carta és la indignació que m’ha provocat la resposta del nostre estimat Ajuntament a la carta de la Sra. Palazón respecte a la retirada de vehicles amb motiu de la cursa de la Mitja Marató, convidant-la a interposar un recurs si no estava d’acord amb la retirada del vehicle.
En primer lloc, i com a esportista amateur, benvingudes totes les facilitats a la celebració d’aquesta competició tan arrelada a Sant Cugat.
Anem a pams. Crec que algun responsable de l’Ajuntament ha de reflexionar. Personalment, com afectat per la retirada del meu vehicle pels eficients serveis de la grua, vull exposar que sovint aparco el vehicle per la zona. El cas és que no he vist en cap moment senyalització que impedís aparcar el vehicle el dia de la cursa, resulta evident que si ho hagués sabut, hauria aparcat en un altre lloc.
Per altra part, a l’hora d’accedir al dipòsit a retirar el vehicle, ens vam assabentar que la captura per les mateixes circumstàncies havia estat superior als 100 vehicles.
Considero que si jo, com a veí, per una part no m’he assabentat, i per altra part, la retirada ha estat superior als 100 vehicles, es pot considerar que la campanya d’informació ha estat un rotund fracàs i aixo no ho hem d’assumir els afectats.
Per tant, demano una reflexió per part de l’Ajuntament assumint la seva responsabilitat per la ineficient comunicació (quan hagi de retirar d’1 a 5 vehicles, anirem bé). Quan s’han de retirar més de 100 alguna cosa ha fallat.
També el meu condol a la família de l’Oriol Sitjà.
Joan Antoni León
A l’Ajuntament de Sant Cugat
El passat dissabte dia 5 amb motiu d’un dinar familiar, vam anar la meva senyora i jo a comprar unes begudes a l’Open Cor de Sant Cugat, a les 9.30 h. Quina va ser la nostra sorpresa, quan ens van dir que fins les 10 h no podien vendre begudes alcohòliques. Preguntant per la normativa, ens van dir que era de l’Ajuntament de Sant Cugat. A qui correspongui i espero em doni la satisfacció de respondre’m, com és que l’Open Cor de Sabadell, sí es pot vendre, amb la corresponent demanda del DNI, com és que la mateixa compra si la fas al Mercadona, Caprabo, Eroski i qualsevol tenda de begudes, la pots fer? Crec que és una incongruència (com tantes altres) del propi Ajuntament de Sant Cugat.
Agustí Soberano
Agraïment
El Taller Jeroni de Moragas SCCL agraeix a tots els seus col·laboradors, treballadors, usuaris i familiars el suport rebut en els actes commemoratius del nostre 40è aniversari,
així com els col·laboradors externs dels diferents actes de l’aniversari: Ajuntament de Sant Cugat, Diari de Sant Cugat, TOT Sant Cugat, Diafarm, Global Med, Tubau, Eroski, Andreu, Turris, Sàbat, Alpino, Llibreria Alexandria, El Celler dels Llibres, Llibreria Paideia, Els Incombustibles, Gríful, Carmeta, Penya Blaugrana Sant Cugat, Diables Sant Cugat, Geganters Sant Cugat i Bastoners Sant Cugat. I també gràcies a tots aquells que han col·laborat en el calendari solidari 2014 i que aviat posarem a la venda: La Porta dels Somnis, Gustavo Ariel (Gusti), Roser Capdevila, Àlex Corretja, Martina Klein, Gerard Claret, Berto Romero, Mikel Iglesias i Marc Balaguer, Francesc Mauri, Asun Esteban, Paula Martí, Pep Codó i l’artista-fotògraf del calendari, Pep Pujol.
Moltes gràcies a tots.
L’equip del Taller Jeroni de Moragas
Salut mental i esclerosi múltiple
Hola a tots. Sóc un noi que ha viscut gran part de la meva vida a Sant Cugat, usuari de la Sanitat Pública, i com moltes altres persones també aquí, hi ha molta gent que comprèn els problemes de salut mental, depressió i sobretot com n’és de difícil segons els casos la malaltia de l’esclerosi múltiple.
És una malaltia que de moment no té cura i que qualsevol dia et pot donar un ensurt.
Moltes gràcies a tots els que la comprenen.
Xavier Fontal
En “solidaritat” amb la Sra. Irene Palazón
En “solidaritat” amb la Sra. Irene Palazón, a la qual en el TOT Sant Cugat núm. 1383 el Sr. Jordi Puigneró li fa una resposta tan personal que ni s’ha molestat a veure si contestava un senyor/a, oi? Un bon començament indicatiu del menyspreu amb què se’ns tracta per part d’alguns administradors. Encertadíssima la solució que diu la Sra. Palazón que es practica en municipis propers, on tal com diu, per l’esbarjo d’uns no es carrega d’altres amb multes... que segur que el Sr. Puigneró, complint al peu de la lletra les ordenances, posa amb gran sentiment com demostra quan, a més de no saber ni el sexe de la persona a qui es dirigeix (seria el primer Irene mascle que conec; jo em vaig casar amb una, i tal com pensava... va sortir femella...), li recalca, al peu de la llei i deixant de banda qualsevol ànim conciliador ni d’empatia per a qui fins i tot potser el va votar i li paga part del seu sou, que si reclama perdrà la bonificació de 40 €... els altres gairebé 120 ja han passat a les arques municipals, irremeiablement... per a millor fi. Aquestes coses són les que fan que un se senti malament vivint en una ciutat, on fins i tot els carrers són intel·ligents... una característica que fins fa poc només era de certs animals, com també ho era la humanitat.
Sra. Palazón, ni la conec, ni tampoc encara no li dec res a l’Ajuntament, però sàpiga que em poso al seu costat per la impotència i ràbia que deu sentir... i estic segur que som més, molts més, que només dos.
Xavier Marquès
Aparcamiento de Mercadona
Desde que abrieron el Mercadona del centro comercial Mira-sol que la calle Vallseca se ha convertido en el aparcamiento de los trabajadores y algunos clientes de Mercadona, provocando molestias a los vecinos que cuando llegamos de trabajar no encontramos sitio para aparcar ya que casi todas las plazas están monopolizadas por ellos. La verdad no puedo entender como disponiendo de un aparcamiento con 2 plantas y más de 300 plazas, que casi siempre esta vacío, tienen que invadir todas la plazas de la calle. Y por si esto no fuera poco tenemos que aguantar los bocinazos, acelerones y gritos que profieren los trabajadores al salir de su turno y dirigirse a su casa como si salieran del parking de una vulgar discoteca. Les convendría respetar y ser más cívicos con los vecinos del barrio ya que son precisamente ellos quienes compran en su supermercado.
Oscar Diez
Abús de l’Ajuntament
L’any 1990 l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va acordar, en el ple de 5 de novembre, incorporar la taxa d’escombraries de tots els immobles, a l’Impost de Béns Immobles de manera que es pagués en proporció al valor de l’immoble. Posteriorment va aprovar l’ordenança fiscal núm. 15 que estableix que els propietaris i llogaters de locals i establiments on s’exerceix una activitat econòmica o professional estan obligats a pagar el mateix servei a traves de la Taxa de recollida de residus. És a dir, per un mateix servei municipal, l’Ajuntament recapta dels locals dues vegades, una a través de l’IBI i l’altra a través de la Taxa de recollida de residus. Des de fa mes d’un any he fet diverses gestions davant l’Ajuntament demanant la supressió d’aquesta duplicitat fiscal, però l’equip de govern fa cas omís, com els polítics de Madrid. El regidor d’economia, senyor Brugarolas, em va dir que a Sant Cugat no es paguen les escombraries!!!
S’han de pagar impostos i contribuir al sosteniment d’aquest país però no d’aquesta manera, injusta i confiscatòria. Fins ara he confiat en la gent de CiU, però evidentment m’he equivocat. En resum, considero que els ciutadans, botiguers i professionals de Sant Cugat hauríem de reclamar
la supressió d’aquesta taxa i demanar la devolució del que hem pagat de més, ja que aquesta taxa és
il·legal i anticonstitucional.
Miguel-Adolfo San José
Envia'ns la teva carta!
bustia@totsantcugat.cat
Les cartes no poden sobrepassar les 15 línies amb cos de lletra 12.
El 'TOT' Sant Cugat es reserva el dret a reduir i a editar les cartes que ho requereixin.
| Adéu ATAM El dia trenta de setembre el Centre Ocupacional ATAM ha deixat d’existir i també l’equip de professionals que van fer possible, amb la seva humanitat, ajudar i donar confiança, il·lusió i autoestima als nois i noietes amb discapacitat. Els que han decidit fer-ho de segur no els traurà la son. Ara el centre continuarà amb un altre nom i amb nou personal, no dubto que també bons professionals. Però, què passarà amb els usuaris del centre? Com els afectarà aquest trencament després de tants anys? Els que han decidit fer-ho així tenen poder i no hi ha altra alternativa que acceptar-ho “agradi o no” a les a famílies, doncs aquestes no compten. E. Piera |
La veritat
Hola! Sóc molt gran i voldria parlar pera als joves i no tan joves, els que no han passat la guerra no saben res del que va passar. Ara sento persones que diuen coses que no són certes, i es creuen que tenen tota la raó. Vull que sàpiguen el que va passar: el dia 1 d’abril del 1939 va acabar la guerra. Jo tenia 15 anys, i recordo que vaig pensar: “Gràcies a Déu ja no mataran més”, però passats uns dies vaig anar veient que la cosa no era tan senzilla. Gana? La mateixa. El més trist és que els catalans vam néixer aquell dia. “No teníem història”, no podíem parlar la nostra estimada llengua, ni cantar, ni ballar sardanes; ens ho van negar tot.
Els grans homes de ciència de totes les classes van ser destituïts dels seus càrrecs; molts, per sentir-se catalans, els tancaven a la presó. Va ser denigrant.
El poble ens va trobar pobres, desnodrits, acabats, malalts. Què podíem fer? Pensar “d’un temps en vindrà un altre” i resignar-se. Estàvem desfets. I així van passar quaranta anys. El que ens van fer no té perdó.
Eulàlia Auladell Xercavins
Bicicletes
Cada dia es parla sobre la protecció de les persones que van en bicicleta, però què passa amb els vianants que van per les voreres i som envaïts per aquests vehicles??... El passat dimecres 25 de setembre, anàvem els meus fills i jo per la rambla del Celler... i de sobte, zass... un noi en bicicleta i parlant pel mòbil!! El vaig increpar, doncs per poc atropella el meu fill petit. Ell tenia un “cediu el pas” dibuixat al carril bici, és a dir, ells també tenen senyals a cada cruïlla de vorera o fins i tot per creuar els carrers... Les bicicletes tenen cediu el pas dibuixat a terra. Ells ja dedueixen que tenen prioritat a l’hora de creuar i els cotxes hem de parar ... doncs no senyors, heu de parar!!!
A veure si l’Ajuntament, d’una vegada per totes, obliga a posar matrícules per poder denunciar en el cas que alguna cosa passés, doncs què hauria passat si no hagués pogut agafar el meu fill a temps?
Cada cop circulen més ciclistes pel municipi amb una total impunitat.
Noemí S. M.
T’estimo, Sant Cugat!
Vaig viure al centre de la vila fins als 12 anys, quan la meva família es va traslladar a Valldoreix. Tot i ésser ben al costat, des de llavors he enyorat Sant Cugat, sentint-me allunyada del meu poble. Hi passava sovint: per anar a comprar, sortir a prendre alguna cosa, participar en activitats culturals… però finalment sempre havia de marxar. He crescut pensant “algun dia hi tornaré!”.
Ara tinc 24 anys, i de fa pocs mesos que visc en un piset amb el meu xicot al costat del Parc Central.
Em sento feliç de tornar a ser aquí, de formar part de la vila un altre cop. Participar en les activitats del poble des de dins, sabent que en ara formo part, crea un sentiment d’arrelament i un orgull de pertinença que fins ara no havia conegut.
Voldria expressar la meva alegria a tot el que forma el poble i al món sencer. T’estimo, Sant Cugat!
Sara Dallarés
FGC fins a Sant Cugat
Sóc veïna de Sant Cugat i he creat una pàgina a Internet per recollir signatures per un transport accessible per a la nostra comunitat. Podeu signar i pressionar perquè canviïn les tarifes dels FGC.
Us prego que col·laboreu a aconseguir-ho.
https://secure.avaaz.org/es/petition/Trasnporte_para_tods/
Gloria Maese
Listas de espera
Efectivamente el señor Jaume Espina Faidella tiene toda la razón cuando dice en “Cartes dels lectors” que la Sanitat Pública esta alargando lo más posible las listas de espera, tal vez esperando que ya no se tenga nada que esperar.
Mi señora, que adolece del hombro derecho desde enero del 2013, le dijo el doctor que no tenía importancia su dolor y que podía ser reumatológico vamos a ojo de buen cubero. Posteriormente persiste el dolor y ante la insistencia, en el mes de mayo se solicita una ecografía que se realizó en septiembre aguantando el dolor y finalmente se sabe el diagnóstico... comienzo de rotura del tendón y que requiere cirugía.
Rotura que aconseja una resonancia magnética (el doctor la solicita con prioridad), pero cual es nuestra sorpresa cuando llamamos a la Mutúa de Terrasa y nos dicen que la resonancia siendo con prioridad puede ser efectiva en unos siete meses. ¿Y la operación creen que podrá ser dentro de este siglo o tal vez en la otra vida?
José A. Lorenz
Can Dino’s, 22 de juny de 2013
Enguany es compleixen trenta anys de la inauguració de Can Dino’s. Trenta anys d’ençà que va obrir la seva botiga a Sant Cugat.
Trenta anys pentinant gossos, venent menjar per a uns i per a d’altres, venent sorra per a gats... Trenta anys atenent aquells a qui ens hem acostat perquè ens agraden les bèsties. Trenta anys de caliu i d’amistat.
Justament aquest any coincideix amb el setantè aniversari de la mestressa, la Carme, i el cinquantè aniversari d’en Jordi, el fill gran. Triple aniversari, doncs, i triple motiu de celebració per a una família que ha dedicat la seva vida al tracte amb les bèsties i a facilitar que nosaltres, els qui ens agraden, els poguéssim tenir.
Bèsties que s’han fet amigues dels nens i els grans que n’han tingut cura.
Bèsties companyes, bèsties amigues, bèsties manyagues.
Bèsties que ens estan dient constantment que la vida té un sol cos i mil milions de formes distintes.
Bèsties que ens estan explicant a poc a poc que tot és un miracle que potser no entendrem mai, és cert, però que fàcilment podem estimar. Només cal mirar als ulls d’aquestes bèsties que ens fan companyia i observar com elles miren els nostres. I com mirant-nos-hi ens pregunten tantes coses que, no només no sabrem respondre, sinó que encara ens ompliran més de dubtes i preguntes davant aquesta misteriosa grandesa que se’ns escapa.
Per aquests primers trenta anys de dedicació a una feina que ha repartit tanta felicitat als qui ens estimem la vida, tingui la cara que tingui, gent de Can Dino’s: Carme, Jordi gran, Jordi jove, David, Noè, i els qui us acompanyen, moltes gràcies!
I en aquest triple aniversari rebeu la nostra cordial felicitació i el nostre fervent desig de felicitat.
Enric Larreula Vidal
Resposta al senyor Jordi Puigneró
Llegeixo al TOT del dia 4 d’octubre la carta de la senyora Irene Palazón, que explica que amb motiu de la Mitja Marató de Sant Cugat, la grua municipal va emportar-se el seu cotxe, que estava correctament aparcat en un punt del recorregut i li va carregar després, per recuperar-lo, el cost del servei, uns 120 euros.
La indignació de la senyora Palazón, a qui no conec, és del tot justificada. La conseqüència que aplica l’Ajuntament és excessiva. La senyora Palazón no ha comès cap infracció, només s’ha distret. Tot just després, el tinent d’alcalde de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia de l’Ajuntament, respon amb la llei a la mà. I prou. Jo entenc que la senyora Palazón no li demanava aquesta resposta administrativa, que no compromet a res, que fuig d’estudi. Li demanava (i els ciutadans demanem als nostres polítics) que treballin per construir un país millor, impulsant, entre altres coses, lleis més justes i respectuoses. Ens hi atrevim?
Jordi Pelejero
Retirada de vehicles per cursa
El motiu que m’impulsa a escriure aquesta carta és la indignació que m’ha provocat la resposta del nostre estimat Ajuntament a la carta de la Sra. Palazón respecte a la retirada de vehicles amb motiu de la cursa de la Mitja Marató, convidant-la a interposar un recurs si no estava d’acord amb la retirada del vehicle.
En primer lloc, i com a esportista amateur, benvingudes totes les facilitats a la celebració d’aquesta competició tan arrelada a Sant Cugat.
Anem a pams. Crec que algun responsable de l’Ajuntament ha de reflexionar. Personalment, com afectat per la retirada del meu vehicle pels eficients serveis de la grua, vull exposar que sovint aparco el vehicle per la zona. El cas és que no he vist en cap moment senyalització que impedís aparcar el vehicle el dia de la cursa, resulta evident que si ho hagués sabut, hauria aparcat en un altre lloc.
Per altra part, a l’hora d’accedir al dipòsit a retirar el vehicle, ens vam assabentar que la captura per les mateixes circumstàncies havia estat superior als 100 vehicles.
Considero que si jo, com a veí, per una part no m’he assabentat, i per altra part, la retirada ha estat superior als 100 vehicles, es pot considerar que la campanya d’informació ha estat un rotund fracàs i aixo no ho hem d’assumir els afectats.
Per tant, demano una reflexió per part de l’Ajuntament assumint la seva responsabilitat per la ineficient comunicació (quan hagi de retirar d’1 a 5 vehicles, anirem bé). Quan s’han de retirar més de 100 alguna cosa ha fallat.
També el meu condol a la família de l’Oriol Sitjà.
Joan Antoni León
A l’Ajuntament de Sant Cugat
El passat dissabte dia 5 amb motiu d’un dinar familiar, vam anar la meva senyora i jo a comprar unes begudes a l’Open Cor de Sant Cugat, a les 9.30 h. Quina va ser la nostra sorpresa, quan ens van dir que fins les 10 h no podien vendre begudes alcohòliques. Preguntant per la normativa, ens van dir que era de l’Ajuntament de Sant Cugat. A qui correspongui i espero em doni la satisfacció de respondre’m, com és que l’Open Cor de Sabadell, sí es pot vendre, amb la corresponent demanda del DNI, com és que la mateixa compra si la fas al Mercadona, Caprabo, Eroski i qualsevol tenda de begudes, la pots fer? Crec que és una incongruència (com tantes altres) del propi Ajuntament de Sant Cugat.
Agustí Soberano
Agraïment
El Taller Jeroni de Moragas SCCL agraeix a tots els seus col·laboradors, treballadors, usuaris i familiars el suport rebut en els actes commemoratius del nostre 40è aniversari,
així com els col·laboradors externs dels diferents actes de l’aniversari: Ajuntament de Sant Cugat, Diari de Sant Cugat, TOT Sant Cugat, Diafarm, Global Med, Tubau, Eroski, Andreu, Turris, Sàbat, Alpino, Llibreria Alexandria, El Celler dels Llibres, Llibreria Paideia, Els Incombustibles, Gríful, Carmeta, Penya Blaugrana Sant Cugat, Diables Sant Cugat, Geganters Sant Cugat i Bastoners Sant Cugat. I també gràcies a tots aquells que han col·laborat en el calendari solidari 2014 i que aviat posarem a la venda: La Porta dels Somnis, Gustavo Ariel (Gusti), Roser Capdevila, Àlex Corretja, Martina Klein, Gerard Claret, Berto Romero, Mikel Iglesias i Marc Balaguer, Francesc Mauri, Asun Esteban, Paula Martí, Pep Codó i l’artista-fotògraf del calendari, Pep Pujol.
Moltes gràcies a tots.
L’equip del Taller Jeroni de Moragas
Salut mental i esclerosi múltiple
Hola a tots. Sóc un noi que ha viscut gran part de la meva vida a Sant Cugat, usuari de la Sanitat Pública, i com moltes altres persones també aquí, hi ha molta gent que comprèn els problemes de salut mental, depressió i sobretot com n’és de difícil segons els casos la malaltia de l’esclerosi múltiple.
És una malaltia que de moment no té cura i que qualsevol dia et pot donar un ensurt.
Moltes gràcies a tots els que la comprenen.
Xavier Fontal
En “solidaritat” amb la Sra. Irene Palazón
En “solidaritat” amb la Sra. Irene Palazón, a la qual en el TOT Sant Cugat núm. 1383 el Sr. Jordi Puigneró li fa una resposta tan personal que ni s’ha molestat a veure si contestava un senyor/a, oi? Un bon començament indicatiu del menyspreu amb què se’ns tracta per part d’alguns administradors. Encertadíssima la solució que diu la Sra. Palazón que es practica en municipis propers, on tal com diu, per l’esbarjo d’uns no es carrega d’altres amb multes... que segur que el Sr. Puigneró, complint al peu de la lletra les ordenances, posa amb gran sentiment com demostra quan, a més de no saber ni el sexe de la persona a qui es dirigeix (seria el primer Irene mascle que conec; jo em vaig casar amb una, i tal com pensava... va sortir femella...), li recalca, al peu de la llei i deixant de banda qualsevol ànim conciliador ni d’empatia per a qui fins i tot potser el va votar i li paga part del seu sou, que si reclama perdrà la bonificació de 40 €... els altres gairebé 120 ja han passat a les arques municipals, irremeiablement... per a millor fi. Aquestes coses són les que fan que un se senti malament vivint en una ciutat, on fins i tot els carrers són intel·ligents... una característica que fins fa poc només era de certs animals, com també ho era la humanitat.
Sra. Palazón, ni la conec, ni tampoc encara no li dec res a l’Ajuntament, però sàpiga que em poso al seu costat per la impotència i ràbia que deu sentir... i estic segur que som més, molts més, que només dos.
Xavier Marquès
Aparcamiento de Mercadona
Desde que abrieron el Mercadona del centro comercial Mira-sol que la calle Vallseca se ha convertido en el aparcamiento de los trabajadores y algunos clientes de Mercadona, provocando molestias a los vecinos que cuando llegamos de trabajar no encontramos sitio para aparcar ya que casi todas las plazas están monopolizadas por ellos. La verdad no puedo entender como disponiendo de un aparcamiento con 2 plantas y más de 300 plazas, que casi siempre esta vacío, tienen que invadir todas la plazas de la calle. Y por si esto no fuera poco tenemos que aguantar los bocinazos, acelerones y gritos que profieren los trabajadores al salir de su turno y dirigirse a su casa como si salieran del parking de una vulgar discoteca. Les convendría respetar y ser más cívicos con los vecinos del barrio ya que son precisamente ellos quienes compran en su supermercado.
Oscar Diez
Abús de l’Ajuntament
L’any 1990 l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va acordar, en el ple de 5 de novembre, incorporar la taxa d’escombraries de tots els immobles, a l’Impost de Béns Immobles de manera que es pagués en proporció al valor de l’immoble. Posteriorment va aprovar l’ordenança fiscal núm. 15 que estableix que els propietaris i llogaters de locals i establiments on s’exerceix una activitat econòmica o professional estan obligats a pagar el mateix servei a traves de la Taxa de recollida de residus. És a dir, per un mateix servei municipal, l’Ajuntament recapta dels locals dues vegades, una a través de l’IBI i l’altra a través de la Taxa de recollida de residus. Des de fa mes d’un any he fet diverses gestions davant l’Ajuntament demanant la supressió d’aquesta duplicitat fiscal, però l’equip de govern fa cas omís, com els polítics de Madrid. El regidor d’economia, senyor Brugarolas, em va dir que a Sant Cugat no es paguen les escombraries!!!
S’han de pagar impostos i contribuir al sosteniment d’aquest país però no d’aquesta manera, injusta i confiscatòria. Fins ara he confiat en la gent de CiU, però evidentment m’he equivocat. En resum, considero que els ciutadans, botiguers i professionals de Sant Cugat hauríem de reclamar
la supressió d’aquesta taxa i demanar la devolució del que hem pagat de més, ja que aquesta taxa és
il·legal i anticonstitucional.
Miguel-Adolfo San José
Envia'ns la teva carta!
bustia@totsantcugat.cat
Les cartes no poden sobrepassar les 15 línies amb cos de lletra 12.
El 'TOT' Sant Cugat es reserva el dret a reduir i a editar les cartes que ho requereixin.