Acabo de veure els highlights dels Golden Globes 2020, presentats per l'irreverent Ricky Gervais per la cinquena i, suposadament, última vegada. Com sempre, l'humorista i guionista anglès va tornar a ficar-se amb tothom, des dels mateixos organitzadors dels premis fins a les grans estrelles de Hollywood, representants i productors, amb referències desvergonyides al Harvey Weinstein, al Jeffrey Epstein i al príncep Andreu d'Anglaterra, rematant un gag titllant la pel·lícula "Els dos Papes" de pedòfila i llavors suggerint que si l'ISIS muntès una plataforma de streaming, un munt d'actors no dubtarien a oferir-los els seus serveis.
És un humor extrem sense pèls a la llengua que et pot agradar o no, però la veritat és que funciona i et fa pensar, i Gervais té un encant natural que fa que els seus excessos els hi acabis agraint i perdonant alhora, dic jo, però, jutjant pels primers plans de la cara (tot un poema) de Tom Hanks no és del grat de tothom. Però en aquest món tan boig i cada cop més populista i extremista que ens ha tocat viure, crec que l'humor és un dels gèneres que més ens impulsen a reflexionar-hi i a prendre partit. Fa uns dies, a la CNN, vaig veure una entrevista amb un dels guionistes de Saturday Night Live que explicava com, moltes vegades, els costava déu i ajuda parodiar el Trump, perquè les seves actuacions i declaracions, per si soles, ja eren prou irrisòries.
I, de cara als parlaments dels guanyadors, Gervais els va demanar de bell antuvi que fossin breus i que no fessin discursos políticament carregats "per no tenir l'estatura moral suficient i per haver passat menys temps a l'escola que la Greta Thunberg". No cal dir que la majoria dels al·ludits van riure. I també va aprofitar l'ocasió per promocionar la seva pròpia sèrie "After Life" (Netflix). I jo, ja frisant per veure'n la segona temporada, també us la recomano.