Castigat ridendo mores

"És un humor extrem sense pèls a la llengua que et pot agradar o no, però la veritat és que funciona", diu Fannon

Acabo de veure els highlights dels Golden Globes 2020, presentats per l'irreverent Ricky Gervais per la cinquena i, suposadament, última vegada. Com sempre, l'humorista i guionista anglès va tornar a ficar-se amb tothom, des dels mateixos organitzadors dels premis fins a les grans estrelles de Hollywood, representants i productors, amb referències desvergonyides al Harvey Weinstein, al Jeffrey Epstein i al príncep Andreu d'Anglaterra, rematant un gag titllant la pel·lícula "Els dos Papes" de pedòfila i llavors suggerint que si l'ISIS muntès una plataforma de streaming, un munt d'actors no dubtarien a oferir-los els seus serveis.

És un humor extrem sense pèls a la llengua que et pot agradar o no, però la veritat és que funciona i et fa pensar, i Gervais té un encant natural que fa que els seus excessos els hi acabis agraint i perdonant alhora, dic jo, però, jutjant pels primers plans de la cara (tot un poema) de Tom Hanks no és del grat de tothom. Però en aquest món tan boig i cada cop més populista i extremista que ens ha tocat viure, crec que l'humor és un dels gèneres que més ens impulsen a reflexionar-hi i a prendre partit. Fa uns dies, a la CNN, vaig veure una entrevista amb un dels guionistes de Saturday Night Live que explicava com, moltes vegades, els costava déu i ajuda parodiar el Trump, perquè les seves actuacions i declaracions, per si soles, ja eren prou irrisòries.

I, de cara als parlaments dels guanyadors, Gervais els va demanar de bell antuvi que fossin breus i que no fessin discursos políticament carregats "per no tenir l'estatura moral suficient i per haver passat menys temps a l'escola que la Greta Thunberg". No cal dir que la majoria dels al·ludits van riure. I també va aprofitar l'ocasió per promocionar la seva pròpia sèrie "After Life" (Netflix). I jo, ja frisant per veure'n la segona temporada, també us la recomano.

 
Comentaris

Destaquem