Catifes vermelles

Davant d'aquesta crisi que ho està desertitzant tot, les administracions s'omplen la boca de dir-ho: cal posar la catifa vermella quan algú entra per la porta i vol muntar un negoci a la ciutat, al país. Aquesta i no cap altra és l'única recepta per treure del forat de l'atur a tantes persones, sobretot joves que no tenen gaires opcions ni expectatives de futur. Els nous emprenedors, els qui volen ampliar el negoci, els autònoms que volen progressar creen activitat i, per tant, llocs de treball, etc. S'haurien de donar totes les facilitats a aquests aventurers. Segur que molts polítics, almenys tots ho porten en els seus programes com a tema preferent, tenen clar que cal obrir de bat a bat les portes de l'Ajuntament i de qualsevol altre de les set administracions que ens pertoquen, però no sempre és així.

Hi ha capes i capes de càrrecs, tècnics en una munió de departaments que afecten la instal·lació d'un negoci que sovint posen més pals a les rodes que una altra cosa. A Sant Cugat també passa i si pregunteu a algú que vol muntar un negoci o obrir un nou establiment, us explicarà que ha estat a punt de defallir en l'intent i dedicar-se a una altra cosa o en un altre lloc. Això no pot ser i la solució no passa per anar trucant al polític que coneix o que li han dit perquè pressioni a aquest o aquell tècnic de la casa perquè no deixi florir un tràmit urgent per fer unes obres o per tenir un permís. Qui no estigui alineat amb això que en diuen administració amiga de l'activitat, no serveix i s'ha de canviar de lloc. L'emprenedor l'únic que necessita són facilitats. té totes les traves financeres, impositives, laborals; com a mínim que les administratives no siguin una ratera. La idea d'una finestra única és bona però ha de ser eficient i real, no un simple titular. Tots plegats, ens hi juguem molt.

Segueix @R_Grau al twitter