Cendra a la taula

Diumenge ens vam despertar amb un vel de cendra sobre les rajoles de la terrassa i una forta olor d'incendi. L'olor i la cendra travessaven gairebé cent quilòmetres, des de la Conca de Barberà. El paratge verd i immens que envolta el castell de Queralt cremava sense control i a Sant Cugat, el vent ens anunciava la desgràcia.

Els focs d'aquest estiu sufocant, provocats per descuits i actes incívics inconscients, com llençar una burilla encesa, tenen conseqüències catastròfiques sobre el nostre medi natural. Uns descuits afegits al que s'anomena la tempesta perfecta; menys del 30% d'humitat, vent de més de 30 km/h i més de 30 °C de temperatura; és una combinació que amb una guspira, pot tenir un tràgic final. I aquí tenim Collserola, un polvorí que en només sis hores pot cremar d'un costat a l'altre.

Un paisatge es viu i es construeix durant dècades, segles. El nostre bosc, abans en bona part terra de vinyes, tenia la gent del territori que en treia profit i per això conscients de la seva vàlua, el cuidava, el netejava i en feia tales. Ara el bosc és abandonat i sota una creixent pressió humana que amb el canvi climàtic pot esdevenir letal.

A l'estiu, després d'un gran incendi parlem de la necessitat de tenir cura del bosc, però al setembre ens n'oblidem. Les administracions i en tenim unes quantes amb responsabilitat sobre el territori, han de protegir amb els nostres impostos, aquest tresor i ho han de fer netejant, amb franges de seguretat, tales controlades i buscant maneres que la fusta, com abans, sigui una font de riquesa, amb la construcció d'habitatges, combustible natural, palets de fusta, etc.

És responsabilitat de tots, que la cendra no ens arribi de més a prop.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.