La censura a la pastisseria Sàbat

Normalment, comparteixo els postulats del col·lectiu Hora Bruixa en tot allò que té a veure amb la figura de la dona. De fet, no són pocs els articles que he escrit donant-hi suport. Tanmateix, discrepo amb relació al seu parer sobre la mona de Pasqua de la pastisseria Sàbat de Sant Cugat, en què es veia una pastissera negra amb un davantal de la casa, un barret de cuina i els braços oberts sostenint dues safates. El parer deia això: “La figura mostra una dona despullada, només tapada amb un davantal, amb uns llavis vermells totalment desproporcionats que mantenen la caricaturització històrica sobre les persones negres i només contribueix a la seva estigmatització”.

Més info: Retirada una mona de pasqua a Sant Cugat "per racista"

Aquesta interpretació és respectable, però només és això: una interpretació. Una interpretació subjectiva que, tanmateix, s’atorga el dret de fer-li un judici d’intencions a la pastisseria per l’exposició d’una obra artística –tota mona ho és–, fins al punt de forçar-ne la retirada. Tota obra artística està sotmesa a interpretacions, però cap interpretació, per discordant que sigui amb la de l’artista, no té dret a ser censora. Ni la interpretació pot censurar l’obra, ni l’artista pot censurar la interpretació. S’han de respectar mútuament. Altrament, amb aquest pretext, ho podríem censurar absolutament tot, tant en pastisseria com en dibuix, cançó, escultura, pintura, literatura... Sotmetre l’art a una policia moral que vetlla per les nostres ments com si fóssim éssers mancats de discerniment em sembla altament perillós.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.