Cigrons de guàrdia, ja!!

Sovint em fan entrevistes i a banda de preguntar-me sobre el Barça de bàsquet i els meus delers independentistes; a vegades em demanen sobre el meu plat preferit. Ja se sap que a nosaltres, els catalans, el fet d'estar ben tips és bàsic per anar arreglats. I és llavors quan jo sempre responc, sense dubtar-ho: "Els cigrons".

És clar, això més d'un cop ha desvetllat incredulitat entre els periodistes que m'entrevisten. Fins i tot hi va haver un que, perspicaç, em va comentar:

- Però vejam, a vostè no li agrada el caviar?

Oh, i tant que m'agrada! Abans que Gorbatxov s'inventés la perestroika, anar a Moscou era fantàstic; amb aquells traginars de llaunes en els passadissos dels hotels, cuitant perquè no et donessin gat per llebre i fent el gamarús a l'hora de passar la duana soviètica. He de dir, per cert, que la clau era arrambar-se als jugadors lituans -Homitius sobretot- que eren els que dominaven el "negoci". Però tot i això, sempre he preferit els cigrons, que em semblen un menjar sublim; senzill si es vol, però d'una gran eficàcia.

I vet aquí el meu problema. A l'agost no hi ha manera de comprar llegums cuits a Sant Cugat, és horrorós! Al centre, només en pots trobar a dos llocs -el que ja em sembla un dèficit intolerable-, al mercat de Pere San i a Torreblanca. Doncs bé, voleu creure que tots dos estan tancats! I què faig jo ara?

Crec sincerament que l'Ajuntament no pot deixar passar aquesta situació tan penosa. De la mateixa manera que sempre hi ha una farmàcia de guàrdia, també hi hauria d'haver un post de venda de llegums de guàrdia, per garantir el que és un servei bàsic. Des d'aquí doncs, humilment, faig aquesta crida a la Sra. Conesa.