Cinema o teatre

Quan a un actor teatral li donen un paper per a treballar en una sèrie televisiva, té la sensació que li toca la loteria. Millora la regularitat i la quantitat dels seus ingressos econòmics i guanya molta més popularitat. Si a més, li ofereixen fer un anunci, ja és el súmmum. Perquè s'acostumen a pagar bé. Una altra cosa seria que, depèn de l'anunci, l'actor no hagi perdut dignitat a ulls dels seus admiradors.

Si la sèrie de TV és llarga, n'hi ha que s'encasellen en un personatge determinat i després els costa interpretar un de diferent. No sols és la seva dificultat, és que, a més, a l'espectador li costa de separar una persona de l'altra.

De vegades, hi ha hagut actors que ja no s'han mogut de la pantalla petita o del cinema. Els que han tornat a pujar a l'escenari tenen la dificultat de mentalitzar-se que ja no hi ha una filmadora agafant-los un primer pla de l'expressió facial, que ja no poden repetir una escena, que en un teatre ple de públic, molts des de lluny, s'ha de treballar més i sobretot l'expressió corporal i la veu.

En certa ocasió, vaig anar al TNC a veure una obra clàssica -Déu n'hi do, el preu de les entrades!- i un actor consagrat que havia passat una temporada interpretant "Ventdelpla" a TV3, em va decebre el seu treball. Al cap d'un temps va venir al Teatre Auditori de Sant Cugat i havia recuperat la seva expressivitat.

Dalt l'escenari has d'estar concentrat, dins el personatge, recordant text i esmenes del director, perquè te la jugues al moment. No és que siguin feines de diferent qualitat. Senzillament són diferents.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.