Ciutat, barris i viceversa

'El debat dels pressupostos municipals ha deixat clar que, per alguns, un projecte de ciutat no té res a veure amb millorar un deficient servei de neteja'

Si vostè és de les persones que segueix l'agenda política a Sant Cugat; de les que roman amb atenció als debats públics; de les que atén els llargs plenaris del tercer dilluns de cada mes; de les que segueix el debat a Twitter; o bé, de les que arriba fins i tot a participar en alguna audiència pública, sabrà que últimament s'ha escampat un mantra, alliberador per alguns i pesat com una llosa pels altres, que Sant Cugat mereix projectes de ciutat.

Cal preguntar-se aleshores; què és un projecte de ciutat? Immediatament, hom es pregunta; i què no ho és? Qui ho decideix? El debat dels pressupostos municipals ha deixat clar que, per alguns, un projecte de ciutat no té res a veure amb millorar un deficient servei de neteja que només es digna a visitar-nos a Can Cortés dues vegades al mes. Tampoc ho seria la compra d'unes antenes públiques que millorarien la connectivitat mòbil no només del nostre barri, sinó de tots els punts negres a la nostra ciutat. I, què dir, de disposar d'un transport públic que funcioni també els diumenges i festius, així com, durant el mes d'agost. Com hem gosat demanar aquestes coses al plenari de Sant Cugat? Només som un barri!

Afortunadament, el veïnat de Can Cortés ens volem desfer d'aquest maleït mantra i afirmem amb impacient vehemència que invertir als barris és construir ciutat, també. Igual que durant molts anys hem vist com el nostre esforç fiscal ha finançat carrers i places del centre de la ciutat o serveis públics dels quals tots ens beneficiem, mentre les nostres demandes s'acumulaven, ara, requerim que s'atenguin també les nostres necessitats, de les quals també es beneficiaran les persones que viuen més properes al centre. És qüestió de repartir bé; ciutat, barris, i viceversa.

 
 
Comentaris

Destaquem