Som una ciutat cara

'La veritat és que jo sento vergonya quan em trobo moltes persones que em tiren en cara això de viure en una ciutat tan rica, com si fos el paradís de tots'

Molt sovint coneixem rànquings que situen Sant Cugat com una de les ciutats amb un nivell de vida més alt de Catalunya i d'Espanya. Darrerament, a més, hem sabut que hi ha tres barris concrets -Parc Central, Turó de Can Mates i Torreblanca-, que poden presumir d'aquest tan alt nivell: una renda mitjana per persona molt alta, un gran nombre de població ocupada, pocs treballadors amb qualificació baixa o amb estudis baixos i un nombre petit d'estrangers amb poc poder adquisitiu. I si la renda mitjana de Catalunya és de 13.067 euros, la de Sant Cugat és de 19.591. Que bé!

M'imagino que aquestes dades sempre es publiquen perquè ens puguem sentir orgullosos de la nostra ciutat. La veritat és que jo sento vergonya quan em trobo moltes persones que em tiren en cara això de viure en una ciutat tan rica, com si fos el paradís de tots.

Preferiria que, ja que som tan rics, també fóssim els primers, per exemple, en oferir preus assequibles, en l'acollida d'immigrants, en accions de solidaritat, en dipòsits de diners a la banca ètica, al respecte pel medi ambient o en habitatge a l'abast de tothom. Perquè una manera de créixer des del punt de vista econòmic i tornant als paràmetres que serveixen per a aquell rànquing, és fent fora als pobres, els que no tenen feina, els qui tenen poca preparació acadèmica o laboral o els nous vinguts que no són rics.

Vigilem, ja que l'estadística pot deixar tant al marge moltes persones, que han de marxar de la nostra ciutat perquè els és impossible mantenir aquest nivell de vida. Vigilem que finalment, Sant Cugat no resulti una ciutat tan rica que els pobres hagin de marxar.

 
 
Comentaris

Destaquem