Ciutat sense refugi

Fa dues edicions del DIARI de Sant Cugat, la Cinta Caballé feia un reportatge sobre gossos a Sant Cugat i explicava que durant el 2015 es van recollir 113 gossos del carrer. D’aquests, 83 van ser tornats als seus propietaris i dotze han estat adoptats.

La resta, divuit, encara esperen una nova oportunitat. I no ho fan a Sant Cugat: aquí no hi ha refugi per animals. I és que l’Ajuntament ha contractat l’empresa Olescan, que el refugi més proper el té a Òdena, per portar a terme aquest servei.

Com ve a dir la frase tan repetida de Gandhi, una societat es pot valorar per com tracta els seus animals. I a Sant Cugat, potser no els tractem com cal. En un pressupost de gairebé cent milions d’euros anuals, no hem sabut trobar un petit forat per tirar endavant un refugi d’animals. Un espai on es tracti bé gossos, gats, mascotes en general.

Seria una inversió deficitària? Segur, els gossos no pagaran per allotjar-s’hi. Però no val la pena tenir la consciència que, en el teu poble, els animals tenen un espai reservat. Que aquells gossos que són miserablement abandonats, tindran un lloc digne per poder viure.

I estic segur que un bon refugi, on es cuidin les mascotes, també afavoriria a augmentar les adopcions i a acabar amb la lacra que suposa la compra de cadells de raça mentre altres es moren pel carrer. Un espai on poder interactuar amb les mascotes.

Un espai públic, municipal. Per què no?