La classe mitjana

Habitualment les crisis s'abraonen amb els més dèbils. Així ha passat sempre. Alguns dels grans se n'aprofiten i tots els petits pateixen. I així va estar amb la crisi del 2009. Però aquesta crisi de la pandèmia de la COVID-19 té una nova component. Les restriccions de mobilitat i d'activitat econòmica han afectat sobretot als ingressos dels petits comerços, petites indústries i autònoms. El que en diríem «l'emprenedoria». La classe mitjana.

Han patit també les companyies de transports i les grans empreses, però potser aquestes tenen recursos per esmorteir el cop. Pateixen també els treballadors assalariats, però els ERTO han apaivagat el patiment, malgrat les dificultats i errades en la seva tramitació, com en som testimonis per les queixes rebudes a l'oficina del síndic. Sols alguns afortunats en aquest difícil moment estan travessant aquest desert amb certa tranquil·litat econòmica, sota el paraigua de l'administració pública o d'una gran empresa.

La novetat ara és que la crisi ha afectat molt a la classe mitjana, a famílies que eren «benestants», que tenien un negoci o un taller, i funcionava, i que ara s'ha enfonsat. Ho estem comprovant a Sant Cugat amb les cues a Càritas de persones que mai hi havien anat, i amb les peticions de suport al síndic per no poder afrontar el pagament de l'IBI.

Aquesta crisi està afectant el nucli de l'economia productiva, i això fa mal ara i en farà més en el futur. Una societat és la seva classe mitjana, i si aquesta retrocedeix, retrocedeix tota la societat. Ens cal a tots un esforç de solidaritat i empatia.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.