La clau

'Tenim pressa per anar a treballar al matí i pressa per arribar a la nit i mentrestant en anar i venir ens oblidem de mirar els nostres petits amb dolçor'

Quina és la pregunta que més ens fem la majoria de persones al llarg de la nostra vida? Soc feliç? Com puc ser feliç? I amb aquesta pregunta guardada amb clau, en el nostre interior, ens passem una vida buscant sentit a aquest sentiment perdut, tot i que la majoria de vegades 'hem tingut a prop, molt a prop.

Sense adonar-nos, un dia, deixem d'observar les petites coses que tenim al nostre voltant, persones i actes tan senzills com una abraçada, un petó, una paraula bonica com un "t'estimo", un passeig pel mar o una excursió per la muntanya de la mà d'algú que t'estima, perdem la consciència de sentir milers de petits actes que esdevenen a la nostra vida diària i que aleshores passen com un corrent d'aire i sense voler, la deixem escapar.

Ja se n'han escapat. Tenim pressa per anar a treballar al matí i pressa per arribar a la nit i mentrestant en anar i venir ens oblidem de mirar els nostres petits amb dolçor i posposem, un dia més, trucar als nostres avis.

Va ser entre tanta pressa quan la felicitat insistia a cridar-nos l'atenció i és cert que ho va intentar moltes vegades, però quan vam voler girar-nos i rescatar-la, els nens ja no eren nens i els avis ja se n'havien anat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem