Encara que només fes cinc anys que vàrem celebrar el 75è aniversari de la fundació del Club Muntanyenc, llavors com a Delegació del Club Montañés Barcelonés, i que pogués semblar que era massa recent per celebrar enguany el 80è, en aquest període de temps han passat tantes coses que trobo un encert aquesta celebració. La més greu i que ens ha afectat més a tots, la desgraciada Covid-19, un terrible malson amb ganes d'oblidar.
Per tant, aquesta celebració tenia tot el sentit com a reafirmació d'una entitat que sempre ha estat viva i vital per Sant Cugat, des dels seus inicis fins ara. Ha estat una celebració austera i intimista amb una sèrie d'actes orientats al soci, dels que destaquem unes xerrades sobre la seva història i l'acte central celebrat al Claustre del Monestir amb parlaments i actuacions de la Coral Sant Cugat i d'un dels grups de rítmica que representen al Club en les competicions d'aquesta especialitat.
Però segurament l'activitat més entranyable va ser la realitzada el passat dissabte 11 a Montserrat, on vàrem ser rebuts per l'abat del Monestir, en la que es van realitzar una sèrie de caminades que confluïren totes a l'agulla de Sant Jeroni amb un dinar final ple d'amistat i companyonia.
Perquè el club ha estat sempre això, un lloc obert i d'acollida on tothom es podia trobar bé. Durant la major part de la seva història, va ser el centre de referència on els veïns i nouvinguts s'hi pogueren sentir com a casa. Per evolució de la pròpia societat, en un moment determinat potser va perdre aquesta posició de lideratge; altres entitats també van anar trobant el seu espai. Però del que si estic segur és que el club seguirà sent aquest referent, no solament des del punt de vista excursionista i muntanyenc, sinó cultural i social de Sant Cugat.
Enhorabona, #femclub!
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.