Com coure una criatura a alta temperatura i sense presses

La recepta és senzilla. Agafem una aula plena de nens i nenes, hi afegim finestres que no ventilen prou, patis sense ombra, menjadors on l'aire pesa com una manta i deixem que passin els dies, els cursos i les promeses. No cal remenar gaire: només esperar que la calor faci la seva feina.

Fa massa temps que a moltes escoles no s'hi pot respirar. No és una sensació, no és una queixa exagerada de quatre famílies ni una incomoditat de final de curs. És una realitat: infants estudiant, dinant i jugant en espais que, massa sovint, són impracticables. Greenpeace ho ha tornat a posar sobre la taula amb dades que fan vergonya: aules per sobre dels 30 graus i patis que poden convertir-se en planxes.

I mentrestant, les institucions –Ajuntament, Generalitat i qui correspongui segons el dia i la roda de premsa– es passen la pilota amb aquella elegància administrativa tan nostra. Plans, diagnòstics, anuncis, projectes pilot, calendaris, fases... Però la calor no espera la tramitació. Els nens tampoc.

Potser ara, que venen eleccions i toca quedar bé, descobrirem de cop que posar ombres, arbres, ventilació real i refugis climàtics a les escoles era urgent. Ves per on. Potser ara sí que es farà tot allò que fa anys que es promet. O potser tornarem a tenir titulars bonics i aules bullint.

Una ciutat que presumeix de verda no pot tenir criatures coent-se a classe. I una escola pública digna no pot dependre de la paciència infinita de les famílies. Ja n'hi ha prou. La calor a les escoles no és un problema de juny. És una falta de respecte.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.