Com un monjo budista

Dissabte passat, en acabar la Missa de les 19h, surto a fora de l'església per saludar personalment als feligresos (és una de les coses que més m'agrada!). Com sempre començo a parlar amb un, ara amb un altre... entro a l'església i continuo parlant amb una persona que em comenta un tema personal.

De sobte veig dues noies d'uns 16 anys que no conec, però que s'apropen amb cara de voler preguntar alguna cosa. Les saludo i em diuen: "Mira fa estona que t'estem observant. Tu exactament quina funció fas aquí?". La pregunta em va semblar d'allò més simpàtica. Els començo a explicar què fa un capellà en una parròquia i elles m'escolten amb tota atenció. Pel que sembla són unes noies que no han tingut mai relació amb l'Església.

Finalment, em pregunten per la confessió. Els explico que és com fer de psicòleg i que al final dona molta pau. I em diuen les dues: "Doncs un dia vindré a confessar-me amb tu". Amb el que la meva cara de sorpresa encara es fa més gran. Us he de dir que he tingut una conversa semblant amb uns altres adolescents fa dos mesos i m'adono que les noves generacions viuen el fet religiós d'una forma més natural, sense prejudicis. Em sembla que em veuen tan exòtic com un monjo budista.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.