Com viure del camp

Era una manera de poder subsistir millor a les moltes contrarietats que comportava haver de viure del camp.

Sant Cugat ha estat un municipi en què les collites agrícoles s’han basat, majoritàriament, en el conreu de les vinyes i en els camps dels cereals. Aquestes dues collites eren les que, quan es necessitaven unes pessetes i si la collita havia respost, el pagès podia posar-hi mà. Però aleshores hi havia altres productes entremig, com alguns llegums, que qui tenia la sort de tenir un tros de regadiu amb patates, tomàquets, etc., eren el motiu de poder treure algun producte a la ciutat per anar “fent bullir l’olla”, com normalment es deia.

Els cereals, els consumien quasi tots el bestiar que es criava a casa, com aviram, conills, porcs, etc. Aquest bestiar juntament amb els productes de l’hortet i algun cove de raïm feien, quan arribava el setembre, que un cop o bé dos a la setmana es pogués tocar caleró fresc per anar tirant.

El transport de la mercaderia es feia per tren o bé pels recaders que anaven a Barcelona amb camió, com els Rifà o bé “els Grandes”. També algú que anava a repartir vi a la ciutat aprofitava per carregar-hi gènere fins al mercat.

La primera vegada que vaig anar sol a vendre tenia tretze anys i el tipus de clientela que corria en aquell temps et feia treure la son de les orelles, a part de fer un bon aprenentatge.